En data 29 de maig del 2024, va sortir publicada al BOPA una nova llei que podríem considerar com a èpica atenent a que exigeix de manera clara i concisa el fet de tenir un nivell mínim de català, com a llengua oficial del Principat, tal i com s’indica en l’article 2.1 de la Constitució, per als residents i nacionals del Principat: la Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial.
Com hauran pogut llegir en molts dels nostres blogs i newsletters anteriors, hem destacat el fet de que des ja fa un temps, el Principat està sent un punt d’atracció per a nous inversors que estan arribant des de diversos països del món i que estan establint la seva residència a Andorra, pel que era de vital importància poder crear una garantia de la preservació del català com a llengua oficial, i de l’atenció al públic en català en aquells sectors que presten serveis.
Podríem dir, fins i tot, que es tracta d’una llei determinant i clau per a la salvaguarda del català dins del Principat ja que com es pot apreciar en el Títol VII de la llei en qüestió, concretament en l’article 45, s’han establert diverses sancions de fins a 60.000 euros per aquelles infraccions considerades com a molt greus.
No es tracta d’una llei o d’un projecte que hagi estat fàcil d’efectuar ja que ha hagut de passar per diversos canvis i modificacions abans de poder ser aprovada.
En aquesta newsletter, no obstant, ens interessa fer èmfasi en la importància que suposa aquesta llei en relació amb la denegació de la primera renovació de l’autorització de residència i treball, ja que com es pot suposar, ha resultat un dels temes més debatuts i mediàtics.
Concretament, en la Disposició transitòria segona, podem trobar reflectit com a través de la Disposició addicional primera, s’afegeix l’article 54 bis a la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei Qualificada d’Immigració, pel que es considera que la llengua oficial del Principat és quelcom suficientment important com per a conèixer-la i tenir un nivell mínim i bàsic en termes d’integració de la població estrangera que arriba al Principat, i per tant, s’estableix que en la primera renovació del permís de residència s’exigeixi un nivell mínim de català corresponent a l’A1, i per a la segona renovació s’exigeixi un nivell A2, nivells els quals es podran acreditar fàcilment a través de les titulacions que expedeix el mateix Govern mitjançant els exàmens de català, o amb un títol equivalent que sigui reconegut per Govern.
No oblidem que des de ja fa uns anys, Govern va posar a disposició de la ciutadania els Centres de Català a Canillo, Encamp, El Pas de la Casa, La Massana i Escaldes-Engordany per facilitar l’aprenentatge de l’idioma oficial del país, pel que tothom que ho volgués, pogués accedir a classes presencials de català gratuïtes, i en cas de no poder anar presencialment, es van proposar cursos virtuals, materials i demés eines per tal de que arribats el dia, la població pogués inscriure’s i presentar-se als exàmens oficials de català per obtenir els nivells pels quals s’havien estat preparant.
En aquest sentit, és important, fer menció a que en base al que dicta l’article 67 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei Qualificada d’Immigració, amb les modificacions que proposa la Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial, es podrà denegar dita sol·licitud de renovació del permís de residència a aquelles persones que no assoleixin els nivells de català requerits ja que es considerarà que no compleixen amb els requisits corresponents per a la renovació d’immigració.
Arribats a aquest punt, també cal referenciar el fet de que pel moment estem a l’espera de que es desenvolupi el reglament d’aquesta mateixa llei i es clarifiquin alguns conceptes com podria la ser el tipus de documentació considerada vàlida per poder acreditar els coneixements i el nivell de català mínim requerit.
Des del Grup recomanem que aquelles persones a les quals els siguin d’aplicació aquestes premisses i hagin de dur a terme la seva primera o segona renovació, pensin que hauran d’acreditar el seu nivell de català amb els títols que siguin equivalents al nivell mínim requerit, i en cas de no disposar-ne, seria recomanable que acudeixin als Centres de Català o que utilitzin els mètodes i les facilitats que es proposen des de Govern per tal de que es puguin expedir els títols A1 (primera renovació) i A2 (segona renovació), no obstant, es tracta d’una llei que s’anirà aplicant de forma gradual. En el cas del 2024, es preveu que comenci a aplicar-se a partir de l’octubre o novembre, sense poder determinar una data específica, i que per tant, s’exigeixin dits requisits d’antuvi exclusivament als treballadors per compte d’altri, i per defecte, als seus reagrupats, i en relació a la resta de residents, tals com els residents per compte propi i residents no lucratius, de moment no queden subjectes per la llei tot i que si que es preveu que en un termini màxim de 5 anys, entrin dins dels col·lectiu que està obligat a acreditar els nivells mínims de català.