En un món on la Intel·ligència Artificial (IA) avança a passes gegants, també s’ha convertit en un dels temes de debat principal. Són diverses les persones que reflexionen sobre els reptes i les oportunitats que suposa la IA en la nostra vida quotidiana, laboral, social, etc.
Amb els nous avenços tecnològics, una de les qüestiones més proposades entre els diferents magistrats, advocats, juristes, i demés professionals de la branca del dret és : Realment la IA pot revolucionar favorablement el món judicial ?
Doncs bé, des del Grup considerem que la IA, a través dels avenços que aquesta està patint i que patirà en els propers anys, pot considerar-se perfectament com una revolució tecnològica sense precedents que ha transformat per complet el món digital i que de la mateixa manera que ho ha fet en altres aspectes, també acabarà afectant al món judicial en aspectes tant bàsics i fonamentals com l’arribada a un consens en termes internacionals per a la creació de nous drets fonamentals que es puguin veure vulnerats o garantits a través de la IA, per exemple.
De manera clara i concisa, podem afirmar que ni la IA, ni un robot, ni cap tipus de tecnologia, podrà substituir la figura humana d’un professional de la branca del dret ja que en el nostre àmbit, una gran part de la tasca que duem a terme en el nostre dia a dia, és el tracte humà, cosa que cap màquina pot atandar.
Cert és, que si que podria ser una molt bona eina a l’hora de poder impartir formacions, per exemple, o fins i tot, és una bona mesura per poder analitzar grans volums dades i documentació legal facilitant així la feina dels professionals del dret per accedir de manera ràpida i precisa a aquella informació més rellevant. Tot ésser humà té un marge d’error, no obstant, la IA, utilitzada de manera correcta, no en té, motiu pel qual, podria ser utilitzada per identificar informació que un professional podria passar per alt a l’hora de dur a terme una presa de decisions.
També podria ser utilitzada per poder fer prediccions numèriques en relació als anys judicials i al pressupost que s’ha de destinar a cada branca o departament, o per a qualsevol altre tipus d’estadística numèrica que sigui d’utilitat.
Precisament, es tracta d’un tema controvertit ja que aquests aspectes que actualment estem elogiant, és a dir, la precisió i inequivocacitat que la IA pot aportar de manera positiva en el mon judicial, pot ser quelcom que se’ns torni en contra i ser un gran repte en quant a l’ètica i la moralitat i fins i tot, en certs aspecte legals.
Al tractar-se d’un tipus de tecnologia que no disposa de sentiments o raonament, podrien produir-se diferents situacions de discriminació o desigualtats racials o per raó de sexe.
En termes legals, també podria suposar un gran repte ja que de la mateixa manera que es podrien derivar tasques més repetitives i administratives, com l’arxiu, l’emmagatzemament de dades, la complementació de formularis, etc., també podrien sorgir altres tasques més complexes que la IA podria efectuar per facilitar la tasca dels professionals del dret, però que alhora impliquen que dits professionals hagin d’adaptar-se i hagin d’adquirir moltes més competències en tecnologia i anàlisi de dades precisament per poder competir contra aquesta IA i ser figures rellevants dins d’un lloc de treball per tal de no ser substituïts.
Concloem aquest blog, doncs, afirmant que la IA és una eina i un mecanisme molt potent que revolucionarà i portarà molts aspectes pròspers i productius dins de la branca judicial en quant a la eficàcia, eficiència i productivitat, pilars fonamentals en aquest tipus de tasques.
No obstant, no hem d’oblidar que tal i com hem dit al principi, es tracta d’un tipus de tecnologia sense cap humanitat pel que no podem substituir l’ésser humà i la calidesa que aquest comporta de per sí en comparació amb la IA. És una realitat el fet de que a mesura que la IA vagi evolucionant i vagi quedant regulada, els dubtes aniran desapareixent i ens semblarà del més normal, tot i que els reptes ètics i professionals que sorgiran amb la seva implementació, no deixaran d’existir i per tant, haurem de buscar un equilibri entre el que és efectiu i el que és necessari.
