La Llei Òmnibus a Andorra ha introduït diverses reformes en múltiples àrees, sent un dels temes centrals la regulació dels pisos buits. Aquesta legislació té com a objectiu afrontar la creixent problemàtica de l’accés a l’habitatge i garantir una millor distribució i ús del parc immobiliari al país. No obstant, la normativa presenta la controvèrsia de la intervenció del mercat, pel que ja ha afrontat la oposició de les principals associacions privades del Principat. A continuació, s’ofereix una anàlisi sobre l’impacte d’aquesta llei en el context dels pisos buits a Andorra.
La problemàtica dels pisos buits a Andorra
El mercat immobiliari a Andorra ha experimentat un augment significatiu en la demanda d’habitatges, especialment impulsat per l’atractiu del país per a residents i inversors estrangers i persones amb alt poder adquisitiu. No obstant això, l’oferta no ha seguit el mateix ritme, cosa que ha generat un augment en els preus del lloguer i una creixent dificultat perquè els residents locals puguin accedir a habitatges assequibles. A això s’hi suma el fet que un percentatge considerable d’immobles al país es manté desocupat a raó de que els seus propietaris (no residents majoritàriament) no els volen fer aflorar fiscalment al seus països de residencia (principalment Espanya i Francià).
La Llei Òmnibus, aprovada el 2022, sorgeix com a resposta a aquesta situació, buscant mobilitzar els pisos buits i introduir mesures que fomentin la seva ocupació.
Principals mesures de la Llei Òmnibus sobre pisos buits
- Impost sobre pisos buits: Una de les reformes més rellevants de la Llei Òmnibus és la creació d’un impost específic per a propietaris que mantinguin immobles desocupats. L’objectiu d’aquesta mesura és desincentivar l’acumulació d’habitatges buits i fomentar-ne la sortida al mercat de lloguer o venda.
- S’estableix un impost progressiu que augmenta segons el temps que l’immoble romangui buit. La intenció és que els propietaris trobin més rendible llogar o vendre les seves propietats que mantenir-les sense ús.
- Definició de “pis buit“: La llei defineix un “pis buit” com aquell que no ha estat habitat durant un període determinat (generalment un any) sense justificació. Es consideren justificades les vivendes en reformes, en espera d’herència o en procés de venda o lloguer.
- Incentius per a la rehabilitació d’immobles: La Llei Òmnibus també contempla incentius fiscals i ajuts per a la rehabilitació d’habitatges que estiguin en mal estat. Aquest enfocament busca garantir que els propietaris de pisos buits, que argumenten que les seves propietats no estan en condicions de ser llogades, puguin accedir a programes de finançament per a millorar els seus immobles i posar-los a disposició del mercat.
- Col·laboració públic-privada: La llei fomenta la col·laboració entre el sector públic i privat, incentivant acords perquè els propietaris de pisos buits puguin llogar els seus habitatges al Govern Andorrà o a entitats socials sota condicions més favorables, amb la finalitat de destinar-los a lloguers socials o assequibles.
Impacte esperat de la Llei Òmnibus
La Llei Òmnibus busca generar una major rotació en el mercat immobiliari, augmentant la disponibilitat de pisos tant per a la compra com per al lloguer. S’espera que aquesta llei ajudi a reduir l’especulació immobiliària i a millorar l’accés a l’habitatge, especialment per als ciutadans i residents d’Andorra que s’han vist perjudicats per la pujada dels preus de lloguer.
Tanmateix, la llei podria arribar a tenir un impacte positiu en la revitalització de zones urbanes, ja que molts dels pisos buits es troben en àrees que requereixen una millora significativa d’infraestructura i serveis.
Crítiques i desafiaments
Malgrat les seves bones intencions, la Llei Òmnibus també ha rebut crítiques per part de certs sectors:
- Propietaris preocupats per l’impost: A part de les associacions, diversos propietaris han expressat el seu malestar pel nou impost, al·legant que hi ha situacions complexes darrere la inactivitat d’alguns pisos que la llei no contempla completament, com processos d’herència, disputes legals o altres situacions de regularització.-
- Immobles de difícil accés al mercat: També s’ha assenyalat que, tot i que l’impost pot pressionar alguns propietaris a posar els seus pisos al mercat, n’hi ha d’altres que prefereixen mantenir les seves propietats buides per la dificultat de trobar inquilins adequats o per la baixa rendibilitat (fet que s’hauria d’entendre com a legítim en un estat de dret que defensa la propietat privada i el lliure mercat – així ho proclama la Carta Magna Andorrana del 1993).
Conclusió:
La Llei Òmnibus representa un esforç ambiciós per part del Govern Andorrà per abordar la crisi de l’habitatge i optimitzar l’ús dels recursos immobiliaris del país. A través de mesures fiscals, incentius a la rehabilitació i la promoció de col·laboracions publico-privades, el Govern espera reduir el nombre de pisos buits i millorar l’oferta d’habitatge assequible. No obstant, també es tem que aquesta iniciativa legislativa pugui generar l’efecte contrari, doncs la “sobre intervenció” del mercat tendeix a generar que els privats restringeixin la oferta de producte immobiliari en la majoria de jurisdiccions que han pres mesures d’aquesta naturalesa. En tot cas, caldrà estar atents al text final de la norma i a les conseqüències de la seva aplicació pràctica.
A mesura que es vagi implementant i s’observi el seu impacte real, serà clau ajustar i perfeccionar alguns aspectes de la llei per aconseguir un equilibri just entre propietaris, inversors i ciutadans en cerca d’habitatge a Andorra.
