La nostra Llei laboral 31/2018 del 6 de desembre, al seu article 81 preveu de forma molt tímida la conciliació entre la vida laboral i personal. És indubtable que assolir-la pot suposar un gran repte i, si més no, se’n poden fer algunes reflexions al respecte.

L’essència de la conciliació consistiria en una fórmula màgica en la que es puguin atendre correctament les obligacions professionals en un equilibri, el més perfecte i sà possible, amb el desenvolupament de la nostra vida personal.

En molts casos, un horari estricte i poc flexible, jornades que es concentren en hores de tarda nit, o professions sacrificades i aquelles vinculades al sector del comerç i l’hoteleria fan complicada aquesta conciliació, encara més en famílies amb fills menors que necessiten d’una major atenció per part dels progenitors i una particular adaptació als seus horaris escolars i d’esbarjo.

Amb l’arribada però de la pandèmia ocasionada per la Covid-19, el nostre món s’ha vist sacsejat, les nostres rutines completament trastocades i la nostra forma d’afrontar el dia a dia poc té a veure amb el que fins ara era una vida, en gran mesura, programada, molt pendent del rellotge i habitualment definida com a “vida normal”.

Tots els canvis que ha provocat l’arribada d’aquesta crisi, no només han afectat aspectes de la nostra vida personal i professional sinó que han vingut a posar a prova la resiliència del nostre teixit empresarial, la seva fortalesa econòmica i fins i tot la seva manera de fer, encaminant les empreses a idear noves fórmules de negoci que les permeti resistir fins la represa total de l’activitat i, més enllà, sobreviure a aquesta crisis.

És en aquest afany de subsistència, que moltes empreses, dins de les limitacions establertes per les severes però necessàries mesures de confinament, han optat per implementar el teletreball i transformar un raconet de les llars dels seus professionals en petits nuclis d’activitat.

Si bé és cert que molt poques satisfaccions són comparables a la comoditat de trobar-te a casa, en les circumstàncies actuals, haver de realitzar teletreball pot arribar a ser una veritable prova de foc per a la nostra fortalesa mental, ja que a més d’acomplir amb les nostres responsabilitats professionals, ens hem vist obligats a combinar el teletreball amb el nostre paper de pares a jornada complerta, professors particulars, monitors d’esbarjo i endemés a atendre la multiplicitat de tasques que requereix el dia a dia de la nostra llar.

No obstant, poder implementar el teletreball, ha resultat un veritable alleujament per a tots aquells que, havent-se de fer càrrec dels seus infants, han pogut donar continuïtat a la seva tasca professional sense majors conseqüències per a l’economia familiar.

Pel que fa a les empreses del nostre sector, la seva activitat s’ha vist paralitzada per les mesures implementades pel nostre Govern. Per les mateixes, s’han vist afectats agents essencials per al seu desenvolupament com l’Administració pública i judicial, fedataris públics i altres col·laboradors professionals. La capacitat i l’habilitat per adaptar el seu model tot implementant el teletreball, ha fet possible, malgrat l’adversitat i la davallada flagrant de la seva facturació, respondre en tot moment i des d’aquets petits nuclis d’activitat improvisats, a les necessitats de moltes empreses i clients, recolzant-los i acompanyant-los en aquest període de dificultat en que els hem estat tant necessaris.