En resposta a l’entorn de globalització dels serveis financers, en ordre a la prevenció del blanqueig de capitals i frau fiscal, des de l’any 2014 s’està perfilant un “nou estàndard d’intercanvi d’informació”. Aquest estàndard estableix la manera en que les autoritats competents dels països adherits s’intercanvien informació en relació amb comptes financers, de manera automàtica i anualment. L’objectiu del referit estàndard internacional és la lluita contra el blanqueig de capitals i l’evasió fiscal.

Un any més tard, el 3 de desembre de 2015, Andorra va firmar l’Acord multilateral d’intercanvi automàtic d’informació en matèria tributària entre autoritats competents (MCAA), un instrument multilateral que articula l’intercanvi automàtic amb tots els estats adherits a l’estàndard OCDE. Posteriorment, en data 12 de febrer de 2016, el Principat d’Andorra i la Unió Europea van firmar un acord d’intercanvi automàtic d’informació fiscal que va entrar en vigor l’1 de gener de 2017 (Acord UE).

La instauració d’aquest estàndard ha exigit, d’una banda, un esquema de base de dades convingut de forma universal per reunir la informació de rellevància per a l’aplicació dels sistemes fiscals, acompanyat d’un procediment internacional d’intercanvi automàtic de la mateixa. No obstant, aquest avanç únicament pot assolir-se a través de la coordinació dels procediments dels diferents Estats, a partir de la instauració de sistemes estandarditzats d’intercanvi d’informació i, fonamentalment, des de la construcció d’una cultura de cooperació a nivell internacional.

En aquest sentit, no hem d’oblidar que qüestions com l’equitat, la legitimitat i la justícia fiscals o l’exigència de compliment d’obligacions tributàries més enllà del disposat en la legislació, han adoptat una dimensió social. Resulta evident que l’opinió pública està cada cop més sensibilitzada amb assumptes relatius a l’evasió fiscal o la planificació fiscal agressiva. Això ha servit per valorar la importància d’una adequada protecció al contribuent afectat per aquests mecanismes d’intercanvi d’informació.

La norma aplica als contribuents residents a l’estranger amb un compte a Andorra, tant persones físiques com jurídiques (inclosos els trusts i les fundacions), i les dades que han de ser intercanviades inclouen el nom, l’adreça, la data de naixement, el número de compte, el número d’identificació fiscal, i recau sobre tot tipus de rendes, els ingressos derivats de la venda o transmissió d’actius i el saldo dels comptes.

Durant el 2017 i el 2018, la Llei 19/2016, que regula el marc jurídic necessari per acomplir aquest compromís d’intercanvi automàtic d’informació al Principat, va ser modificada per ampliar les jurisdiccions amb les quals Andorra intercanviaria la informació fiscal. L’any 2019 Andorra va intercanviar informació amb 73 jurisdiccions i el darrer 2020 ho ha fet amb 95 jurisdiccions.

Sobre aquesta base, és precís valorar la importància de la protecció dels drets dels contribuents afectats pels intercanvis automàtics d’informació, en particular des de la perspectiva de la protecció de dades, donat que, resulta necessari que la fixació d’aquests mecanismes d’intercanvi globals vinguin acompanyats de determinades cauteles garants de la posició dels obligats tributaris en una norma d’igual o similar rang a la que estableixi l’obligació de l’intercanvi automàtic.

El 28 de gener del 2019 el Principat d’Andorra ha estat el vint-i-cinquè país en signar el Conveni 108+ del Consell d’Europa per a la protecció de dades de les persones en relació al tractament de dades de caràcter personal. Si més no, han transcorregut disset anys d’ençà que el Consell General va aprovar la primera Llei de protecció de dades personals (Llei 15/2003, del 18 de desembre). No obstant, cal destacar l’existència d’una Proposició de llei qualificada de protecció de dades personals que actualitza la normativa, la qual va ésser examinada per la Sindicatura en data 27 de novembre del 2020.

En definitiva, posar l’atenció en l’intercanvi automàtic d’informació no ha de cegar l’aplicació de les garanties i drets dels contribuents, en tant que són els subjectes afectats pel referit intercanvi i asseguren l’equilibri en la relació jurídico-tributària.

Nogensmenys, cal considerar que aquest intercanvi d’informació tributaria no suposa únicament una “intrusió” pel contribuent, sinó que ha de ser entès com una garantia, en tant que ajuda a reduir l’evasió fiscal, i més directament, a evitar els riscos de doble imposició.