Andorra i els NFT: tokenitzant vers el futur
Si tirem la vista enrere podrem veure que la manera en la que funciona el mon ja no és la mateixa que fa 20 anys. La societat ha anat evolucionant i amb ella, aquells aspectes que l’envolten. Les formes de creació son un bon exemple de com i amb quina rapidesa ens hem introduït en el mon digital.
Els NFT (tokens no fungibles) son un nou model de negoci en auge del que ja gairebé tots hem escoltat parlar. Un NFT es un actiu no digital, únic i no modificable, que pot ser objecte de transaccions i del qual la particularitat i autenticitat es garanteix a través de la tecnologia blockchain. Un NFT, llavors, podria eventualment ser una obra d’art, un GIF, o inclús una peça musical.
Arribats en aquest punt, ens podríem preguntar, “ Si totes aquestes creacions ja existeixen físicament, per que apostar per un sistema tan innovador com el dels NFT que a primera vista podria semblar complicat i arriscat?” Bé, doncs la resposta es simple i es resumeix en tres paraules: AUTENTICITAT, PROPIETAT i SEGURETAT. Partim de la base de que la tecnologia blockchain es un dels sistemes mes fiables que hi ha ja que es gairebé infrangible. Funciona com un gran llibre en el que es registren totes les transaccions realitzades, i entre altra informació, queda reflectit el autor del NFT al mateix temps que emmagatzema tota la informació de les seves transaccions i es van creant cadenes de dades pel que es redueix el risc de manera considerable. Si el comparem amb una obra d’art de Picasso, posem el cas, quedaria constància de qui es l’autor, el valor de l’obra, si aquesta s’ha venut o no, o en el cas de que s’hagi venut, quantes vegades ho ha fet pel que hi ha que entendre que, si aquesta obra es ven, tindrà un propietari, però l’autor continuarà sent el mateix que la va crear, i inclús podrà treure benefici de les revendes (royalties o altre dret de crèdit). Es a dir, els NFT’s permeten explotar els mercats secundaris gracies a la traçabilitat que ofereix la tecnologia blockchain.
A demes, podem confirmar el fet de que els NFT puguin ser transferits de manera senzilla entre aplicacions. Els usuaris poden moure el producte de l’entorn digital al que pertanyin i d’aquesta manera crear capacitats de comercialització de manera molt fàcil i efectiva. D’aquest mode, es pot arribar a una major quantitat de compradors i es genera una major liquiditat pel que podem afirmar que es una forma rapida de guanyar diners. Es poden establir límits tant en la creació com en la modificació dels NFTs; i es poden crear NFTs de manera rabent a traves de programes informàtics que permeten l’automatització.
El 30 de juny del 2022, es va aprovar al Principat d’Andorra la “Llei 24/2022, del 30 de juny, de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre de registre distribuït i blockchain” la qual regula principalment les següents matèries:
Els actius digitals com a tal; les entitats reguladores i la representació que aquestes exerceixen sobre els actius, així com les assegurances de l’activitat i els mecanismes de control de la mateixa; el procediment a seguir abans, durant i després del registre de l’activitat; el regim jurídic dels partícips en la representació, com poden ser plataformes de compravenda, empreses de custodia d’actius o altres; els diners sobirans digitals; la descentralització dels ecosistemes; els contractes intel·ligents; i, fent èmfasi, declara AndorraDEX com la plataforma de negociació dels actius digitals que integra les operacions de negociació, liquidació, infraestructura i custodia dels actius.
D’aquesta llei, no obstant això, l’article 3.4.c) estableix que queden excloses d’aplicació de la mateixa llei les emissions digitals que siguin úniques i no fungibles amb altres actius digitals i que hagin estat programats d’origen, pel que s’obra una porta a la interpretació jurídica sobre si els NFTs entren o no en el seu àmbit d’aplicació. Si a un NFT programat d’origen (software que representa una obra d’art digital originaria) no queda sotmès a la norma, això suposa que si, per exemple, un be immoble es tokenitzat i col·lateritzat mitjançant un NFT si que seria objecte d’aplicació al no ser un NFT no fungible amb altre actiu digital ni programat d’origen? Passaria el mateix amb aquells NFTs que son únics i no fungibles amb altres actius que no siguin digitals, com indica la llei?
En entendre aquest despatx jurídic, únicament els NFTs que no col·lateritzen actius físics i que son de nova creació sense estar assentats a una utilitat particular (havent a demes sigut programats sense existir prèviament ni en el mon físic ni digital) serien aquells no sotmesos a la norma. Per exemple, la majoria de les col·leccions d’art digital comercialitzades en Opensea.io
Tant els beneficis com les dificultats que presenta el sistema de tokenització i dels NFTs i la seva futura regularització son proporcionals a l’impacte tecnològic que aquests estan tenint en la societat i que aquests puguin tenir en un futur. Sense dubte, serà pertinent estar molt ben assessorat a l’hora de introduir-se en nous models de negoci, analitzant els impactes jurídics, econòmics i fiscals que puguin haver embarcar-se en aquesta aventura digital.
La Direcció
Augé Legal & Fiscal
