Les figures clau del nou marc fiscal d’Andorra

El Principat d’Andorra ha viscut un revolució normativa, en particular des de l’any 2012, moment a partir del qual es va iniciar un procés irreversible: el de proveir a Andorra d’un marc fiscal complert i homologable al dels països de l’entorn.

En aquest sentit, les figures claus d’aquest nou marc d’imposició directe han sigut, fins a la data present, l’Impost sobre Societats (d’ara endavant IS),l’Impost sobre la Renta de les Persones físiques (d’ara endavant IRPF), el impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries (d’ara endavant IPTPI), i el Impost sobre la renda dels no residents (d’ara endavant IRNR).

Girant la vista enrere, ens permet afirmar que en aquests darrers 10 anys, les modificacions que s’han dut a terme han pretès no només complir amb els nous estàndards internacionals, promoguts per la OCDE, tals com l’eliminació o modificació de certs règims especials, sinó dotar de més coherència a les figures impositives existents, reduir la duplicitat d’obligacions, i garantir unes tributacions mínimes. No obstant, s’ha pretès sempre preservar, com a principi rector bàsic, la competitivitat fiscal del sistema andorrà.

Com a exemple de coherència, el IPTPI no és més que un impost que grava una tipologia de renda en particular, les plusvàlues derivades de immobles, però que no es justifica “per se” la seva existència com a figura impositiva separada: de fet, tal i com ocorre en altres països de l’entorn, tant el IS com el IRPF podrien perfectament, incloure o gravar aquestes rendes en el seu propi cos normatiu.

En relació a la resta d’elements mencionats, situacions sobrevingudes tals com la pandèmia, han posat en dubte la sostenibilitat del sistema, obligant a prendre mesures per a garantir uns criteris de tributació mínima, en aquells casos en què s’entenia que les figures impositives eren especialment benèvoles, arribant a ser doncs contraries als Principis de progressa visitat i capacitat econòmica que pretenen defensar el sistema tributari a ulls del legislador.

Per tot, la darrera modificació en matèria fiscal va tenir lloc el passat 8 de febrer de 2023, quan va ser publicat al BOPA la llei 5/2023, de 19 de gener, de mesures per a al reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres, posa el colofó a un procés global, extens i local, però d’abast ampli en quant a figures impositives afectades.

Com a línies mestres d’aquestes modificacions destacar l’eliminació del IPTPI, incorporant l’efecte d’aquesta figura impositiva al IPRF, IS i IRNR respectivament. En d’altres paraules, els efectes fiscals que desplegava el IPTPI segueixen sent els mateixos, si bé d’ara endavant a través de les altres figures d’imposició directe ja mencionades.

Si bé hi ha diversos canvis sobre l’impost sobre societats, en la mesura en què aquests ja van ser tractats en un article realitzat per la nostra filial Augé Accountants, el present document pretén recollir exclusivament aquells canvis que afecten a l’IRPF.

Transparència fiscal

A efectes de pal·liar situacions que el legislador entenia abusives, s’imposa un nou concepte tributari, conegut com transparència fiscal: en aquells casos en què les persones físiques residents al Principat obtinguin rendes a través d’organismes de inversió col·lectiva andorrans (SICAV) que gaudeixen del tipus de tributació del 0%, i sobre els que exerceixen un control efectiu (participació superior al 50%, inclús persones amb vincle de fins al quart grau), aquestes hauran de ser integrades a la base imposable de l’IRPF.

El mateix tractament s’atorga a les rendes obtingudes a través de societats estrangeres, sotmeses a una tributació inferior al 5% (50% del tipus efectiu al Principat) que no duguin a terme una activitat econòmica, i sempre que les rendes obtingudes d’aquestes societats siguin, en més d’un terç del total de rendes obtingudes, de caràcter passiu (interessos, canons, dividends, instruments derivats, activitat asseguradora, bancaria o financera o bens immobles no afectes a una activitat econòmica). En qualsevol cas, seran deduïbles els impostos pagats a l’estranger, ja sigui per la obtenció de les rendes per part de l’individu (retencions en origen), o per l’entitat participada (impost sobre societats local o figures anàlogues).

Eliminació de la no subjecció dels guanys subjectes al IPTPI

En la mesura en què s’elimina la figura impositiva de l’IPTPI, la resta de normes s’adeqüen eliminant les referències normatives a la mateixa. En particular, sobre el IRPF, ja no resulten exemptes les rendes que fins ara resultaven subjectes a l’ITPI. Així mateix, s’afegeix una excepció sobre la exempció dels guanys i pèrdues patrimonials derivats de la transmissió d’accions o participacions en societats, quan almenys el 50% estigui composat, de manera directe o indirecte, per bens immobles situats a Andorra.

D’altra banda, es duen a terme una sèrie de modificacions normatives al respecte dels tipus impositius efectius en el cas de guanys derivats de la transmissió d’immobles: fins ara, la norma preveia tributacions màximes del 15%, fins a un mínim del 0%, en funció del temps de tinença. Si bé conceptualment el criteri de reducció gradual en funció de la tinència és el mateix, es generen certes petites variacions, ampliant el tipus del 15% a més supòsits dels que fins ara es donaven, i eliminant el tipus del 14%, 13% i 12%.

El resum és doncs el següent:

• Tipus efectiu general del 10% (tipus general de tributació de l’IRPF), quan el període de tinença hagi sigut inferior a 5 anys.
• Recàrrec addicional del 5%, en els casos en que l’immoble es transmeti en els primer dos anys de tinença, suposant per tant un 15% de tributació efectiva quan el període de tinència sigui inferior a 2 anys.
• Així mateix, els tipus efectius es mantenen idèntics per als períodes de generació superiors als 5 anys en els següents percentatges:
  • Tipus efectiu del 8% en un període de tinença superior a 5 anys i inferior a 6.
  • Tipus efectiu del 6% en un període de tinença superior a 6 anys i inferior a 7.
  • Tipus efectiu del 4% en un període de tinença superior a 7 anys i inferior a 8.
  • Tipus efectiu del 2% en un període de tinença superior a 8 anys i inferior a 9.
  • Tipus efectiu del 1% en un període de tinença superior a 9 anys i inferior a 10.

No obstant, indicar que s’eliminen els coeficients d’actualització de valor que fins ara resultaven aplicables en el IPTPI, simplificant per tant la gestió impositiva.

Addicionalment, també s’incorpora a l’IRPF la obligació de realitzar pagaments a compte en relació a les operacions en que es posin de manifest rendes positives en els mateixos termes que anteriorment ho feia el IPTPI sobre aquesta tipologia de rendes.

Finalment, s’incorpora un nou supòsit de defraudació en relació a la transmissió de bens immobles, en els casos que es deixin d’ingressar les diferencies de valor que es produeixin entre el valor declarat i el valor real comprovat per l’administració, quan aquesta diferencia superi el 50% del valor del be immoble en casos d’estar construït/edificat o be del 100% en els casos de terrenys no edificats o de drets sobre els mateixos.

Eliminació de deduccions

S’eliminen les deduccions per creació de llocs de treball i per inversions.

Deducció per doble imposició internacional

Fins ara, la deducció per doble imposició internacional s’aplicava de manera conjunta per a totes les rendes obtingudes a l’estranger. A partir d’ara, s’agrupen per països a efectes de computar la deducció per doble imposició internacional, quedant doncs més limitada que fins ara.

Deduccions per al mecenatge

S’incorpora una nova deducció per mecenatge, que permet la minoració de la quota de tributació igual al 20% del valor de donatius fets a favor de institucions publiques o de interès públic, tals com govern o fundacions regulades o associacions sense ànim de lucre.

Requisits per qualificar les rendes immobiliàries com a activitat econòmica

Per tal de considerar que existeix activitat econòmica en les activitats d’arrendament, es requereix d’ara endavant, que en el any immediatament anterior s’hagi complert amb el requisit de tenir o bé un mínim de 6 immobles en lloguer (llogat o ofert en arrendament), o bé que les rendes obtingudes corresponents als bens immobles superin els 100.000 €.

Es deixarà de considerar que es compleixen les condicions abans enumerades si es deixen de complir durant dos períodes impositius.

No obstant, el obligat tributari pot optar per tributar d’acord amb les regles previstes per a les rendes d’activitats econòmiques encara que no es donessin les condicions abans indicades.

Indicar, així mateix, que s’estableixen unes certes avantatges (augment de les despeses deduïbles) per aquells contribuents que obtinguin ingressos procedents d’habitatges destinats a residencia habitual i permanent si la renda obtinguda pels mateixos és inferior als 8 euros per metre quadrat i amb un màxim de 1.250 euros mensuals.

Exempció de les rendes que es derivin de transmissions lucratives mortis causa i inter vivos amb vincle de parentiu

Amb la norma anterior, només els guanys de capital quedaven explícitament exonerats en casos de transmissions mortis causa o bé inter vivos, generant dubtes raonables al respecte d’altres tipus de renda que es podien posar de manifest. La nova norma fa extensible el tractament que fins ara s’aplicava als guanys a totes les rendes que es puguin generar en les transmissions lucratives per la mort de l’obligat tributari.

En relació a les donacions (transmissions lucratives inter-vivos), els bens donats conservaran el valor fiscal que tenien en seu del transmitent, mentre abans la norma no incloïa referències explícites al respecte.

Altres normes modificades

El legislador també ha considerat pertinent fer modificacions en el IRNR, en els mateixos termes en que ho han fet el IS i el IRPF, a efectes de dotar d’una major coherència al sistema tributari andorrà.

Com a darrer punt, indicar que també s’ha modificat la Llei de Bases de l’ordenament tributari: com a principal novetat, s’atorga la potestat a l’administració de verificar operacions passades que tinguin transcendència en fet imposables malgrat que provinguin de períodes prescrits. Això permet a l’administració, entre d’altres elements, inspeccionar les bases de tributació negatives d’exercicis anteriors i les deduccions durant un període de 6 anys.

La Direcció

Augé Legal & Fiscal