Modificacions legislatives de la imposició en la transmissió d’immobles al principat d’Andorra

D’uns anys ençà, la problemàtica de l’habitatge ha sacsejat les economies dels països desenvolupats, i Andorra no n’és una excepció. 

Essent una de les qüestions principals que han vertebrat les darreres campanyes electorals – tant a nivell nacional com comunal – al 2023 s’anunciaven diferents modificacions de normatives tributàries que, més o menys encertadament, entrarien en vigor en aquest 2024 afectant directament les transmissions d’immobles o dels drets aferents als mateixos.

En primer lloc, cal indicar que la moratòria actualment en vigor relativa a les inversions estrangeres en immobles caurà a mitjans del mes de febrer quan, previsiblement, s’aprovarà una nova figura impositiva lligada a les inversions estrangeres en immobles amb uns tipus que aniran del 3% al 10%. Pel moment, no disposem de text legislatiu aprovat, pel què s’haurà d’estar atent a les possibles novetats durant les properes setmanes.

D’altra banda, sí que podem parlar d’una novetat en vigor des del passat 1 de gener que equipara Andorra amb els països del seu entorn: s’elimina l’Impost sobre les Plusvàlues en les Transmissions Patrimonials Immobiliàries o IPTPI, que fins ara gravava exclusiva i específicament les plusvàlues obtingudes en el moment de transmetre un immoble situat en territori andorrà. No obstant, i tal i com passa en el sistema fiscal dels nostres veïns del sud, aquesta figura queda incorporada dins dels principals impostos directes, és a dir, IRNR, IRPF i IS:

– En el cas de l’IS parlem doncs sobre que, quan es deriven plusvàlues d’aquest tipus concret d’operacions, s’hi aplica un recàrrec del 5% sobre la plusvàlua obtinguda quan el transmetent hagi mantingut la titularitat de l’immoble durant menys de 2 anys abans de la transmissió.

– En el cas de l’IRPF, hi ha opció a reduir la imposició sobre la plusvàlua sempre i quan s’hagi mantingut la titularitat de l’immoble durant 5 anys abans de la transmissió. Per exemple, si transmetem la titularitat d’un immoble sobre el qual n’hem mantingut la propietat durant més de 10 anys i n’obtenim una plusvàlua, es considerarà que aquest guany no s’ha d’integrar a la base de tributació de l’IRPF. També hi trobem el recàrrec del 5% quan transmetem l’immoble en menys de dos anys des de la seva adquisició.

– En el cas de l’IRNR, és la figura impositiva que es veu més perjudicada per la modificació, establint un tipus especial del 15% quan es transmet l’immoble abans de dos anys de propietat continuada i del 10% en la resta dels casos.

La conclusió sembla doncs clara: l’objectiu del legislador ha estat penalitzar la inversió estrangera en immobles i de manera més general, incentivar el manteniment de la titularitat dels immobles abans de transmetre’ls per tal de reduir el número de transaccions.

Veurem doncs quins efectes sorgeixen en el mercat immobiliari el conjunt d’aquestes mesures que, tot i penalitzar la inversió estrangera, estableix tipus impositius encara molt limitats si comparem Andorra amb les jurisdiccions europees.