Andorra fa ja onze anys que va decidir plantar cara a crisis financeres i pressions internacionals, reestructurant tot el seu marc legal i homologant-lo amb Europa i la resta del mon. Era adaptar-se o quedar-se enrere i l’aposta va ser molt clara: reinventar-se de dalt a baix i integrar-se en un nou context internacional on tot passa molt de pressa. Oberts a la inversió exterior, hem pogut observar els darrers anys una feina ben feta tant a nivell públic com privat en favor de l’atracció de talent, una de les eines clau per pujar al tren del progrés i garantir la consolidació de la nostra economia de futur. Els inicis no foren pas fàcils però, i d’aquí que els emprenedors que començaven a arribar demandessin tot un seguit d’atencions i infraestructures fins aleshores inexistents, com ara els primers coworkings i business centers, que això si, toparen amb una legislació i una Administració que necessitava una ràpida evolució per estar a l’alçada. D’aquí que els respectius Governs, conscients de la necessitat i també de l’oportunitat que representava pel país, des d’aleshores hagin tractat d’impulsar tot un seguit d’iniciatives encaminades a atreure i acollir talent, a propiciar una estratègia encaminada a la flexibilització dels esquemes tradicionals, a promoure mesures en favor de l’agilitat burocràtica i sobretot a crear el marc legal que dotés de consistència a aquest nou clima emprenedor.

I vet aquí que al final, l’obra magna de la present legislatura ha vist la llum: La nova Llei d’economia digital, emprenedoria i innovació aprovada pel Consell General el dia 1 de desembre del 2022 crea un majestuós marc legal que si troba un desenvolupament fàctic real ha de convertir Andorra en una referència internacional similar, o millor fins i tot, d’aquelles altres jurisdiccions internacionals que s’han fet fortes mercès a la seva aposta per la innovació i el món digital, com ara Letònia, entre d’altres.

Amb l’emprenedor, el nòmada digital, l’investigador o l’inventor com actors destacats, es regulen tot un seguit d’infraestructures i facilitats que han de permetre desenvolupar-hi nous projectes innovadors estratègicament gestionats i finançats, i formant part d’un nou ecosistema que s’ha d’anar desenvolupant poc a poc.

Així, hi trobem les zones econòmiques especials per generar condicions favorables per a la inversió nacional i estrangera en determinats sectors, amb facilitats i incentius per a les empreses que s’hi ubiquin i amb un control per part del Ministeri d’Economia. Hi trobem igualment regulat el funcionament d’incubadores i acceleradores d’empreses, així con clústers, públics o privats, amb un seguit d’avantatges per a qui s’hi instal.li. Es regula també els espais compartits dins de l’ecosistema nòmada digital dels colivings i coworkings, amb diferents modalitats i on la flexibilitat és un element clau per facilitar el seu desenvolupament, tot una revolució en l’explotació d’actius immobiliaris, encara que amb l’antecedent d’alguns centres pioners al país que generaren consciència de la necessitat. Totes aquestes infraestructures evidentment seran ocupades per un seguit de professionals quina mobilitat no fa que precisin espais concrets on residir i treballar. Justament per això també s’han hagut de crear les autoritzacions de treball sense residència, els nòmades digitals, així com els visats per a emprenedors, a més d’endurir-se les condicions de la residència per compte propi per aquells altres casos no vinculats al món digital i la innovació, incrementant la fiança al AFA fins a 50.000.- €, quan aquells n’estan exonerats.

La llei es completa, per una banda, amb la creació d’una nova tipologia de societat start-up amb un registre i uns requisits propis i amb en seguit d’avantatges però alhora un control per part de l’autoritat governamental, i per l’altra banda, amb la regulació del finançament participatiu i els laboratoris d’innovació o líving labs. Andorra es postula doncs com un nou ecosistema focalitzat en acollir el talent i l’emprenedoria, en propiciar un entorn favorable a la investigació i el desenvolupament científic i tecnològic, però alhora alineant-se amb valors irrenunciables com la preservació de l’entorn natural, l’eficiència energètica i la sostenibilitat.