Andorra i el model 720 Espanyol

Andorra i el model 720 Espanyol

Fa temps que la qüestió del habitatge s’ha convertit en una de les preocupacions principals de la ciutadania d’Andorra. Cada cop hi ha més demanda i no hi ha prou oferta per satisfer-la, cosa que provoca que els preus pugin i la facin inaccessible per una part important de la població. En aquest context fa anys que es parla d’un nombre indeterminat d’habitatges (dos mil deien) que es troben buits i fora del mercat a causa de que llurs propietaris d’origen espanyol s’han vist atrapats en un atzucac provocat per la normativa fiscal del seu país.

Va ser al març del 2012 que com a conseqüència d’una amnistia fiscal es va permetre als espanyols que tinguessin bens no declarats a l’estranger que declaressin els mateixos a un cost molt baix, encara que inicialment aquesta mesura no va tenir massa èxit. Calia “motivar” d’una forma més convincent als contribuents espanyols i es va fer establint un règim sancionador molt sever, de tal forma que tots aquells béns no declarats dins de termini serien considerats con un increment de patrimoni no justificat i tanmateix imprescriptible, a no ser que tals bens haguessin estat adquirits amb ingressos declarats o bé que la seva adquisició fos anterior a la consideració de resident fiscal espanyol. En cas de no poder-ho justificar hi havia tot un seguit de sancions formals a més d’una del 150 % de la quota deixada d’ingressar. Vaja que acabaves en molts casos pagant molt més que el valor que tenien els propis bens no declarats. Tot plegat va fer que molts declaressin, però molts altres no ho varen fer, de tal forma que per evitar mals majors decidiren, pel que feia als immobles, treure’ls del mercat, tant de venda com de lloguer, per evitar ser “descoberts” i rebre un càstig tant sever con el descrit.

Des del principi, tant els ciutadans afectats, com els especialistes en la matèria es varen posicionar en contra de mesures tant desproporcionades i la Comissió Europea va decidir intervenir, primer comminant al estat espanyol a rectificar i al veure que no ho feia, presentant recurs davant la cort europea, que finalment s’ha pronunciat amb una sentència que considera que la normativa espanyola constitueix una restricció a la llibertat de circulació de capitals i que, tot i estar justificada per la lluita contra el frau i l’evasió fiscals, és contraria al Dret de la Unió. La principal conseqüència és que tant l’administració com els tribunals espanyols no podran aplicar aquesta normativa en virtut del principi de primacia del Dret comunitari.

En aquest sentit, el Govern espanyol es va comprometre a modificar tal normativa abans d’expirar el termini de presentació del dit model 720 (que no desapareix) a 31 de març, i ha complert amb tal compromís doncs la modificació ja ha estat tramitada i aprovada al Senat i serà ratificada si no hi ha novetats al Congrés dins del termini previst. Bàsicament, desapareix la imprescriptibilitat, que passa a ser de 4 anys com la resta d’obligacions tributàries i la sanció queda reduïda al 50 %. Tot plegat produirà el doble efecte de què aquells que varen declarar i patir l’excessiu càstig puguin exigir un rescabalament i el que més ens interessa a Andorra: que els que fins ara no s’havien atrevit a declarar els seus bens a l’estranger es sentin motivats a fer-ho amb uns efectes econòmics molt més suaus. En aquest sentit, veurem a partir de l’entrada en vigor d’aquest canvi legislatiu com els propietaris d’immobles espanyols no residents reaccionen i si realment el mercat andorrà recupera aquests immobles, sigui per ser posats a la venda, o en lloguer.

En tot cas, queda molt clar que el mercat immobiliari del país està afectat per un creixement constant de la demanda, per una manca d’oferta i pel desenvolupament de projectes que majoritàriament estan pensats més pels nous residents d’alt poder adquisitiu que per una majoritària població local que aspira a disposar d’un habitatge digne a un preu en consonància amb la seva capacitat econòmica. Aquest és el gran repte no només dels governants sinó dels diferents agents implicats, propietaris, promotors, constructors i associacions empresarials, els quals hauran d’explorar noves fórmules de col.laboració público-privada i de noves tècniques constructives que, com ja hem explicat en diverses ocasions, poden donar solució al tema del habitatge al nostre país.

La Direcció

Augé Legal & Fiscal

Otros artículos de interés