Els darrers dos anys l’economia mundial i la nostra en particular han vingut marcades pels efectes de la pandèmia que ha provocat primer, una baixada del PIB sense precedents, i a posteriori, un increment dels preus conseqüència de l’aturada de la producció i la reactivació de la mateixa amb repercussió al preu de les matèries primeres i del transport, entre d’altres. El recent conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia ha acabat de completar el procés inflacionista especialment per l’increment de preu dels combustibles i de les commodities, cereals sobretot, on Ucraïna és un productor destacat.

Es clar, davant d’un increment incontrolat dels preus i una inflació galopant, els reguladors financers internacionals han d’intervenir abans que s’entri una “estagflació”, és a dir, una inflació desproporcionada crònica, doncs que els preus pugin sense control afecta tant a l’economia dels estats com a la dels ciutadans. Aquests dies per exemple tothom parla del preu de la gasolina.

Estats Units ha estat el primer país en reaccionar i recentment ha increment els tipus d’interès, com a mecanisme adient per a controlar la inflació, pujant-los del 0’25 % al 0’50 % i l’expectativa és que pugin d’aquí a què acabi l’any fins el 2 %. Es clar, les circumstàncies d’USA, similars a les del Regne Unit que ha adaptat una política monetària en el mateix sentit, són de recuperació del PIB a nivells pre-pandèmia, d’un atur a la baixa i d’un increment de preus generalitzat, cosa que fa que prendre aquesta mesura sigui el més assenyat.

Contràriament, Europa encara té països que no s’han recuperat de la pandèmia i la inflació sobretot afecta a determinats productes, no de forma generalitzada, a més que els nivells d’atur es mantenen elevats. De fet, hi ha dues Europes, el nord, molt més preparat per assumir una estratègia contundent per a combatre la inflació, i el sud, on les economies encara romanen afeblides pels efectes post-pandèmia i on els salaris no pugen i l’atur no baixa als nivells que serien desitjables. En aquest context, el BCE és conscient que haurà de fer equilibris com sempre, doncs tampoc es pot posar una vena als ulls davant la inflació subjacent, i acabarà ben segur prenent mesures i incrementant tipus a la segona meitat del present any 2022, ja que no es pot permetre una pèrdua de valor front el dòlar, la moneda de referència en el comerç internacional.
Andorra, inqüestionablement influïda per les decisions que es prenguin respecte a la nostra moneda de referència, l’Euro, i condicionada pel seu enclavament entre França i Espanya, no tindrà més remei que acceptar les decisions que arribin del BCE. En aquest sentit, una inflació massa forta i descompensada en relació a l’increment dels salaris, fa perdre poder adquisitiu als ciutadans. Altrament, l’increment de tipus farà que el cost de les nostres hipoteques també afecti a les butxaques d’uns i altres, a part de reduir les possibilitats d’endeutament de les empreses que no tindran la mateixa liquiditat per afrontar noves inversions.

En el mercat immobiliari, al apujar-se els tipus disminuirà la demanda local i probablement estabilitzarà els preus de venda, però si el mercat s’estabilitza o baixa això afectarà a les empreses constructores que veuran reduïts els seus beneficis i no precisaran tant de personal. Altrament, com sempre passa, menys demanda de compra comportarà una major demanda de lloguer i veurem com això influeix en el preu, doncs dependrà de si es posa més oferta al mercat o no, sigui per iniciativa pública o projectes privats.

En conclusió, ens apropem a un canvi de tendència en els tipus d’interès de l’Euro, que des del 2016 estava immòbil al voltant del 0 % i que ben aviat començarà a pujar, segurament de forma tímida a l’espera que la inflació es controli. Entretant, Andorra seguirà activa, esperem, en la captació d’inversió exterior, l’única capaç d’apaivagar els efectes que la pujada de tipus pot tenir a l’economia del nostre país, especialment si som capaços d’atreure inversió de qualitat i que contribueixi a potenciar el consum intern, a tots els nivells, la diversificació econòmica i els sectors tradicionals, especialment el turisme.