Andorra: la necessària reforma fiscal per a la recuperació post pandèmia

Les polítiques públiques desenvolupades pel Govern durant la crisi sanitària han aportat un important suport d’emergència per a les persones i empreses durant la pandèmia, mitjançant un increment de les ajudes directes i rebaixes d’impostos per protegir el teixit productiu de l’impacte econòmic i social de la COVID-19. Òbviament el paquet d’ajudes públiques s’ha destinat en gran part a augmentar la inversió pública en atenció sanitària, amb l’objectiu de controlar la pandèmia, i garantir la salut pública, protegint alhora la població més vulnerable.

Ara bé, totes les mesures sanitàries i socials que s’han dissenyat per combatre els efectes de la covid-19, han comportat la major despesa social de la història. De fet, les conseqüències econòmiques de la pandèmia han contribuït a un important augment del dèficit fiscal, situant-lo a màxims històrics, i contraient la taxa de creixement econòmic. Amb nivells d’endeutament disparats, el govern s’ha vist forçat a equilibrar els comptes a efectes d’afrontar el camí de la recuperació econòmica amb garanties.

Una de les mesures que s’han anat valorant ha estat la posada en marxa d’una reforma fiscal que millori la recaptació impositiva contribuint a recuperar els nivells previs a la pandèmia deguda la caiguda recaptatòria patida al llarg de la crisi sanitària. En concret, el projecte de reforma fiscal presentat pel govern, i que es preveu que entri en vigor al 2023, es concentra principalment en els impostos a nivell corporatiu, i inclou mesures per fomentar la igualtat i la cohesió social, com per exemple mitjançant la implementació d’incentius fiscals que estimulin la contractació de població vulnerable.

Així mateix, el govern per activar la digitalització i modernització de l’ecosistema empresarial andorrà, ha introduït el que podríem qualificar com el “bonus digital” que es tradueix en l’aplicació de deduccions per a aquelles empreses que promouen els seus processos interns de digitalització. La limitació de deducció actualment coneguda com a “deducció per noves inversions” contribuirà sens dubte a accelerar el canvi de paradigma basat en el comerç electrònic (sense que la reforma fiscal penalitzi aquest sector), i permetrà impulsar els projectes de transformació digital del comerç andorrà.

Una altra de les deduccions que s’introduiran i que representa una veritable novetat, serà la de donacions relatives al mecenatge social, cultural i esportiu per fomentar així el patrocini a les entitats del Principat que desenvolupin aquest tipus d’activitats, com fan la resta de països de l’entorn que preveuen també aquest tipus d’incentiu fiscal.

Addicionalment, el govern ha aprofitat la reforma fiscal per introduir una altra mesura per intentar fomentar el parc d’habitatge de lloguer. En concret, s’introdueix una altra reducció a la base de tributació per als que rebin ingressos procedents del lloguer que sigui per habitatge habitual, i la renda dels quals sigui inferior a 900 euros mensuals. No obstant, a nivell pràctic, aquesta mesura no té gairebé recorregut doncs increments molt limitats de les quotes de lloguer (en menys de 20.-€ mensuals per part de l’arrendador) segueixen aportant-li un major rendiment que l’acolliment a aquest incentiu. Així doncs, la seva aplicació serà presumiblement irrisòria y no tindrà gairebé efecte en la desacceleració de la pujada de preus dels lloguers.

Una altra de les modificacions que preveu la reforma és l’eliminació de l’impost de plusvàlues, fet imposable del qual, quedarà completament integrat dins dels impostos directes: IRPF, Impost sobre Societats o IRNR, depenent de cada cas. Així doncs, s’evitaran duplicitats tècniques de tributar primer per un impost consagrat únicament per a la tributació dels guanys patrimonials, i posteriorment aplicar les deduccions per evitar la doble imposició interna, per directament tributar una única vegada a l’impost directe que sigui d’aplicació.

No obstant això, la mesura estrella de la reforma fiscal és l’establiment d’un tipus efectiu mínim a l’impost sobre societats del 3% per a les empreses amb beneficis, a efectes d’evitar que després de l’aplicació de deduccions i altres incentius fiscals, no acabin pagant res en seu de l’Impost sobre Societats, tot i tancar l’exercici amb beneficis. Així, Andorra amb un tipus nominal del 10% a l’Impost sobre Societats, podent arribar després de l’aplicació de compensacions i deduccions a la base tributària, fins a un tipus efectiu del 0%, modificarà el seu mecanisme intern per calcular el tipus impositiu mínim, assegurant sempre el gravamen del 3 % sobre els beneficis, amb independència dels incentius aplicables.

La mesura, per tant, pretén garantir una contribució fiscal justa i equitativa, alineant-se a la vegada amb les últimes directrius de l’OCDE que donen suport a l’existència d’un tipus efectiu mínim a l’impost sobre societats que eviti l’erosió de bases imposables i el trasllat de benefici entre països. Així doncs, des del govern s’han volgut fer passes endavant cap a l’homologació del marc fiscal andorrà amb l’entorn europeu, preservant alhora els règims fiscals especials previstos en el nostre ordenament tributari.

A efectes pràctics es tracta d’una reforma fiscal que preserva els tipus impositius nominals, i que únicament incideix en la fiscalitat de les empreses, modificant algunes deduccions, i introduint-ne de noves per adaptar-les a la nova realitat econòmica del país.

Hem de considerar que tot i que la mesura és encertada per a preservar la competitivitat fiscal de l’economia andorrana, com a element fonamental per continuar atraient inversió exterior, no podem deixar de qualificar el seu eslògan (tipus efectius del 3%) com a irrealitzable.

Que, de facto, els tipus impositius efectius de les societats amb beneficis fossin d’un mínim del 3% implicaria la modificació de la bonificació règim Patent Box d’explotació d’intangibles de l’article 23 de la Llei de l’Impost de Societats així com de l’exempció per dividends recollida a l’article 38 de la mateixa llei per al règim Holding. Altrament, no es pot oblidar que les societats que obtenen rendes a l’estranger poden aplicar deduccions per evitar la doble imposició internacional i que, tanmateix, la suma contributiva al Principat d’Andorra pot arribar a ésser igual a 0. Cas similar es pot donar entre administracions del mateix territori, en que algunes societats que obtenen rendes imposables en figures impositives comunals poden aplicar deduccions per evitar la doble imposició interna i que, en conseqüència, la suma contributiva a l’administració central del Principat d’Andorra pot arribar a ésser també inexistent.

Tanmateix, el positiu per a la inversió exterior és que amb la reforma fiscal projectada, seguirem estant situats al capdavant dels països europeus amb menor pressió fiscal en tots els nivells.

Així, doncs, l’objectiu del projecte de reforma és introduir mesures fiscals que tinguin un impacte positiu sobre el creixement econòmic sense comprometre la sostenibilitat dels comptes públics. En definitiva, ens apropem cap a un sistema fiscal molt més modern, amb millors mecanismes de recaptació, i alhora, sense perdre ni un àpex de competitivitat fiscal, i que hem de continuar conservant ja que és una de les nostres millors cartes de presentació cap a l’exterior. Qui sap si la propera reforma fiscal passarà per una lleugera correcció a l’alça dels tipus marginals de l’Impost General Indirecte com ja han recomanat firmes jurídiques de renom a l’executiu del Principat.

Karima Sliman & Pau Augé

Augé Legal & Fiscal