L’actual marc legal en matèria d’immigració desenvolupa la que molts coneixen com a residència passiva. Aquesta autorització de residència no permet disposar d’un permís de treball però, no obstant, sí que permet el desenvolupament d’activitats econòmiques a l’inversor a través de societats de capital de les quals sigui soci partícip i beneficiari del resultat mitjançant la distribució del dividend. No obstant això, no pot exercir un càrrec remunerat a la societat en qüestió. En aquest sentit, l’inversor pot dur a terme la gestió del seu patrimoni, fer inversions en tot tipus d’actius i percebre rendes de treball d’altres jurisdiccions.

Aquestes autoritzacions són molt atractives per la necessitat de romandre només 90 dies al Principat, fins i tot poden aspirar a la residència fiscal en cas d’una planificació correcta en base als criteris de residència fiscal d’Andorra, del país d’origen o altres països on es disposi de rellevants interessos econòmics.

Aquesta residència és ideal per a empresaris internacionals que percebin rendes del treball o d’activitats econòmiques procedents de fora del Principat i per a persones que busquin obtenir rendiments passius amb el seu patrimoni (que habitualment desinverteixen al seu país d’origen i reinverteixen al Principat d’Andorra). Aquest estatus de residència és accessible mitjançant una inversió al país de 1.000.000 €, a la qual s’ha d’afegir una taxa estatal de 50.000 €, a més de 12.000 € per cada persona a càrrec.

La residència No Lucrativa s’adreça eminentment a persones que disposen de patrimoni o negocis a nivell internacional i que decideixen fer-se residents a Andorra únicament per viure-hi, amb la possibilitat de gestionar els seus actius i negocis.