Com saber si la meva societat és subjecte obligat segons la Llei 14/2017 i quines obligacions se’n desprenen

Com saber si la meva societat és subjecte obligat segons la Llei 14/2017 i quines obligacions se’n desprenen

El Principat d’Andorra, que ja no està considerat com a jurisdicció offshore, tot i que no forma part de la Unió Europea, en virtut de l’Acord monetari signat entre el Principat i la Unió Europea, ha transposat algunes directives per tal d’harmonitzar el seu sistema legal amb el dels països del seu voltant. És per això que tot i els avantatges que té el fet de crear o constituir una empresa a Andorra, hi ha certes obligacions que les mateixes hauran de contemplar.

D’acord amb la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, modificada per la recent Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, els subjectes obligats es divideixen en (i) subjectes obligats financers, o (ii) subjectes obligats no financers.

El present article es centrarà en els no financers, ja que podrà abastar amb més precisió qualsevol tipus de petit o gran negoci del Principat.

Els subjectes obligats no financers es divideixen en els següents sectors:
– Comptables externs;
– Assessors fiscals;
– Auditors;
– Notaris;
– Advocats i membres d’altres professions jurídiques independents;
– Economistes, gestors i proveïdors de serveis;
– Agents immobiliaris;
– Comerciants;
– Casinos de joc, presencials i en línia; i
– Associacions, fundacions i altres entitats sense ànim de lucre.

Les entitats que es trobin identificades per la llista anterior – no només les residents a Andorra sinó també les no residents que realitzin activitats idèntiques al Principat – hauran de complir amb totes les obligacions exposades a continuació, amb excepció de les associacions, fundacions i altres entitats sense ànim de lucre, que estan subjectes a altres particularitats especials:

1. Designació de l’Òrgan de Control Intern i de Comunicació (OCIC).

La primera de les obligacions és la de designar un òrgan (és la figura equivalent a la figura del “Money Laundering Reporting Officer – MLRO” al Regne Unit), les funcions del qual són elaborar una política interna, de formació, i d’avaluació de riscos, entre d’altres. Per a dur a terme aquestes funcions, els membres designats hauran de tenir capacitat i coneixement suficient sobre la normativa aplicable.

Una particularitat és que si el subjecte obligat no financer és una persona física, ja tindrà la consideració d’OCIC per defecte. Si és una persona jurídica, podrà tenir caràcter unipersonal o bé ésser un òrgan col·legiat, depenent de l’estructura i dimensió del negoci. En ambdós casos, s’hauran de complir certes formalitats davant la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND).

 

2. Designació de representant davant de la UIFAND.

Com a continuació de l’anterior, i conjuntament amb l’anomenada designació, és d’obligat nomenament un representant davant de la UIFAND. Les funcions d’aquest representant seran únicament les de efectuar les declaracions d’operacions sospitoses, així com rebre les sol·licituds i requeriments de la UIFAND. Un dels requisits necessaris per a ésser representant és formar part de la direcció de l’empresa.

 

3. Identificació i verificació de la identitat del client i del beneficiari efectiu.

La identitat dels clients haurà d’ésser verificada abans que s’estableixi una relació de negoci. Pel que fa a les relacions en curs, la llei indica que caldrà revisar la identificació i verificació del beneficiari efectiu cada cinc anys. També s’haurà d’identificar degudament el propòsit de la relació de negoci i l’origen de fons.

A més, existeix l’obligació d’assegurar-se que cap dels clients o beneficiaris efectius apareix a la “Llista de les Nacions Unides”.

 

4. Mesures de diligència simplificada o deguda.

El subjecte obligat, després de valorar els diferents factors de risc, com ara el volum de les operacions, el propòsit i la durada de la relació de negoci, si hi ha persones políticament exposades (PEP) implicades a la relació de negoci, haurà de determinar si aplicar mesures de diligència deguda o simplificada.

 

5. Seguiment de la relació de negoci.

Si es donés el cas de tenir una relació continuada amb el client, s’hauran de preveure certs procediments per supervisar-lo i comprovar si el nivell de risc determinat a l’inici es manté o varia en el temps.

6. Obligació de declaració d’operació sospitosa.

Tots els subjectes obligats tenen l’obligació d’informar a l’autoritat d’intel·ligència financera, per iniciativa pròpia, en els casos en que es detecti una operació o transacció sospitosa o bé l’intent de dur-la a terme. Aquesta funció no podrà ser delegada.

 

7. Control intern, normativa interna i formació.

Els subjectes obligats hauran de disposar de polítiques de control intern que hauran de constar obligatòriament per escrit i trobar-se a disposició de tots els empleats que puguin estar potencialment exposats a una situació de blanqueig de capitals o de finançament de terrorisme. Addicionalment, els mateixos hauran de rebre formació actualitzada i prou extensa per tal de saber reconèixer situacions que impliquin “banderes vermelles” i puguin reaccionar a temps.

 

8. Conservació de la documentació.

La legislació andorrana indica que el termini de conservació de documentació relacionada amb el compliment normatiu de la Llei 14/2017 és de 10 anys com a mínim. S’inclouria documentació referent a la identitat del client, la naturalesa i la data de la transacció i l’origen de fons, entre d’altres.

 

9. Estudi de risc individual.

Aquesta obligació és de compliment des del 18 de juliol de 2019, i consisteix en l’obligació de disposar d’un Estudi de Risc Individual. Es tracta de la confecció d’un document escrit on cada subjecte obligat s’autoavalua els riscos i vulnerabilitats als que està exposat i identifica i posa en marxa les mesures per a mitigar dits riscos.

Es fa evident que hi ha hagut una evolució en l’adaptació del Principat d’acord amb el context jurídic internacional. El nostre equip d’experts en compliment normatiu (compliance) podrà assessorar-lo i ajudar-lo a donar compliment a la legislació corresponent per tal desenvolupar degudament el seu negoci al Principat d’Andorra.

Aina Serret

Corporate Lawyer

Augé Legal & Fiscal

Otros artículos de interés