Descobreix les Claus de la Fiscalitat Internacional: CDI vs. AII i el Cas Andorra-Espanya
En un entorn globalitzat, comprendre els mecanismes de la fiscalitat internacional és essencial tant per a particulars com per a empreses. Dues eines fonamentals en aquest àmbit són els Convenis per evitar la Doble Imposició (CDI) i els Acords d’Intercanvi d’Informació (AII). Sovint es confon un tipus d’acord amb l’altre quan realment operen en àmbits diferents. Vegem les diferències clau entre aquests dos tipus de convenis i la seva rellevància en la fiscalitat internacional, amb un enfocament especial en la clàusula d’intercanvi d’informació del CDI entre Andorra i Espanya.
Convenis d’Intercanvi d’Informació (AII)
Els AII són acords que permeten als països compartir informació fiscal rellevant per combatre l’evasió i elusió fiscal. Aquests convenis no es centren en la imposició directament, sinó en la transparència i la cooperació internacional per assegurar que els contribuents compleixin amb les seves obligacions fiscals.
Aquest tipus d’acords s’han estat signant amb països amb els quals no existeix CDI i principalment amb països llistats com a paradís fiscal amb l’objectiu, precisament, que aquests països passin a ser considerats “col·laboradors” i puguin sortir d’aquestes llistes.
Convenis per evitar la Doble Imposició (CDI)
Els CDI són acords bilaterals o multilaterals entre països molt més amplis i el seu principal objectiu és evitar que els mateixos ingressos siguin gravats en dues jurisdiccions fiscals diferents. Aquest tipus de conveni és crucial per fomentar el comerç i la inversió internacional, ja que proporciona seguretat jurídica als contribuents en clarificar quin país té el dret de gravar certs ingressos.
La major part de convenis signats segueixen les directrius fixades per l’OCDE (i residualment per l’ONU). Els més moderns inclouen gairebé tots una clàusula específica d’intercanvi d’informació (també anomenada, d’“assistència mútua”). A efectes pràctics, l’efecte seria similar a tenir un AII inclòs dins del CDI.
La forma d’articular aquest intercanvi d’informació sí que contempla diverses formes diferents possibles i ja dependrà de l’acord al qual hagi arribat cada país determinar com es produirà aquest intercanvi d’informació. Alguns convenis preveuen un intercanvi d’informació més automàtic, altres un procediment de sol·licitud prèvia o una combinació de tots dos.
Acords Administratius d’Intercanvi d’Informació
Aquest tercer tipus d’acords, que podríem considerar d’una categoria inferior, són negociats directament per les Administracions Tributàries de cada país (ja que no tenen categoria de tractat internacional). Generalment es signen amb països amb els quals existeix prèviament un CDI, per acabar de concretar els mecanismes pràctics d’aquesta cooperació.
Clàusula d’Intercanvi d’Informació en el CDI entre Andorra i Espanya
El CDI entre Andorra i Espanya és un conveni força recent (2015) i, per tant, ja s’ha realitzat seguint els models de conveni més moderns. Inclou, en el seu article 24, una clàusula específica d’intercanvi d’informació que permet a les autoritats fiscals d’ambdós països intercanviar informació rellevant per al compliment de les lleis fiscals nacionals. Aquesta clàusula facilita la cooperació en la lluita contra l’evasió i elusió fiscal i assegura que els contribuents no utilitzin estructures complexes per evitar el pagament d’impostos.
Per exemple, si l’Agència Tributària d’Espanya sospita que un resident fiscal espanyol està utilitzant un compte a Andorra per ocultar ingressos, pot sol·licitar a les autoritats andorranes informació detallada sobre aquest compte. Aquesta sol·licitud ha d’estar degudament justificada i seguir els procediments establerts en el conveni per garantir la protecció de les dades personals i la confidencialitat.
El CDI entre Andorra i Espanya, amb la seva clàusula d’intercanvi d’informació, és un exemple de com aquests convenis poden treballar conjuntament per assegurar el compliment fiscal i promoure la transparència. Comprendre aquestes eines i la seva aplicació pràctica és essencial per a qualsevol professional que operi en l’àmbit de la fiscalitat internacional, proporcionant una base sòlida per assessorar adequadament els clients i contribuir al compliment normatiu i l’optimització fiscal.
En què beneficia aquest sistema al contribuent?
El fet de tenir fixat en el CDI el procediment d’intercanvi d’informació aporta seguretat jurídica al contribuent i la tranquil·litat de saber que si es produeix un conflicte de residència o una inspecció tributària en un dels dos països que requereixi informació de l’altre, existeix un mecanisme preestablert que ordena aquest procediment. Garanteix que una administració no podrà actuar i requerir informació per qualsevol mitjà, sinó pels expressament establerts en el Conveni.
Recentment hi ha hagut pronunciaments com el del Tribunal Econòmic-Administratiu Central (Resolució de 22 de febrer de 2024, Sala 1a), en què es deixa clar que l’Administració Tributària ha de dirigir-se als mecanismes establerts en el CDI i que no pot intentar requerir directament per mitjans propis a una persona o entitat no resident directament si no hi ha vincle tributari.
Altres mecanismes d’intercanvi d’informació
En propers blogs parlarem d’altres sistemes complementaris al CDI, pels quals s’estableixen sistemes d’intercanvi d’informació seguint els estàndards internacionals de la normativa CRS, BEPS i MICA que ha estat subscrita també per Andorra i mitjançant la qual els països signants intercanvien certa informació fiscal de manera automàtica.
