Al gener del 2022, el M.I. Govern d’Andorra va aprovar un nou decret de fixació del salari mínim horari interprofessional pel qual s’incrementava un 3,3% i deixava sense efecte el decret aprovat a l’octubre del 2021, que determinava un augment del 3,2%.

Aquesta modificació és donà arrel que l’Índex General de Preus al Consum (IPC) al 2021 va augmentar considerablement. Per tant, d’acord amb la Llei de noves mesures excepcionals i urgents deguda a la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2 en la que ens trobàvem, el Govern havia d’aprovar un decret pel qual s’incrementés el salari mínim interprofessional per l’any en curs en el mateix percentatge que la variació anual del IPC per a no penalitzar el poder adquisitiu de la massa salarial del país. El nou increment suposava una retribució neta mensual de 1.157,87€, és a dir, de 6,68€/l’hora a partir del 1 de gener del 2022.

Hem de tenir en compte que igual que l’IPC implicà que s’augmentés el salari mínim des de les institucions, aquest no deixava de derivar d’un increment de preus en quasi tots els sectors de la vida quotidiana com per exemple la restauració, els lloguers, l’alimentació, etc… i posteriorment l’esclat de la Guerra d’Ucraïna encara pronunciava més l’encariment dels productes de primera necessitat y dels combustibles, per tant, era del tot inviable que la població pogués sostenir la seva economia amb els mateixos salaris bases.

Uns mesos més tard, quatre concretament, la cúpula de Govern afirmava que posarien en funcionament un nou decret que representaria una pujada del 3,64% , i el salari mínim interprofessional quedaria establert en 1.200,00€ mensuals.

Això si, aquesta pujada només afectarà a totes aquelles persones que percebin entre el salari mínim i el mitjà, fixat en 27.130,44€ l’any, i només es podrà aplicar a tots aquells treballadors que no hagin rebut per part de l’ empresari l’augment del 3,3% (IPC) al gener d’enguany.
L’objectiu de totes aquestes modificacions és poder arribar a la consolidació del teixit econòmic i empresarial, a la competitivitat salarial, a la sostenibilitat econòmica tot fomentant fomentar l’estalvi i la transició energètica. Tanmateix, es manté una gran preocupació per impedir que hi hagi desigualtat entre classes socials i mesures com aquestes ajuden a regular l’economia contribuint a l’igualtat.