Des de fa gairebé un segle, l’any 1922, Andorra té sobre la taula la creació d’un registre de la propietat. En una economia moderna, com l’andorrana, s’evidencia cada vegada més la necessitat d’aquesta eina. Els precedents reeixits de França, des del 1855 i Espanya a partir de 1861 feien que les institucions s’interessin per la qüestió.

Si bé actualment el cadastre comunal compleix amb part de les funcions del registre, doncs indica qui és el propietari, de qui es presumeix que posseeix aquell bé, les funcions del registre són moltes altres.

Així, a part d’indicar qui és el propietari de la finca, el registre indica també quines càrregues pesen sobre aquell bé i quin ordre de preferència tenen unes càrregues sobre altres. Val a dir que aquest element clarificador, és especialment necessari perquè ara mateix, a Andorra poden embargar un bé el saig i el batlle i de fet, un mateix bé pot estar embargat per tots dos, sense que un conegui que l’altre l’ha embargat. D’altra banda, el registre permet també d’individualitzar les càrregues sobre cada finca i evita així les hipoteques solidàries entre diverses propietats. Cal recordar que aquest fou un dels motius pel que s’aprovà el decret de l’1 de maig de 1922 que preveia la creació d’un registre de la propietat amb 6 llibres, un per cada comú.

Per tant, el Registre de la Propietat al donar a conèixer el propietari i les càrregues, afavoreix la seguretat jurídica, però a més a més, al permetre individualitzar les càrregues que pesen sobre cada finca, afavoreix el tràfic mercantil.

En els països del nostre entorn, l’accés a les dades del registre de la propietat és públic per qui hi tingui un interès legítim. Per suposat que la idiosincràsia del país no ha de permetre un accés tant important com el que es produeix en el nostre entorn i que aquest interès legítim es pot limitar al propietari i al titular de drets sobre la finca. D’altra banda, cal recordar que enregistrar una propietat és un acte voluntari i que addicionalment les dades respecte a la titularitat les té cada comú en el seu cadastre.

Finalment, cal tenir en compte que tractant-se d’una nova creació, per funcionar el més correctament possible, és convenient que el registre estigui coordinat amb el cadastre, per tal que les descripcions de cada propietat es corresponguin des d’un inici completament amb la realitat de cada finca, superfície i límits.
En qualsevol cas, la modernitat, la seguretat jurídica que demanen cada vegada més els ciutadans andorrans i també els inversors estrangers fan molt convenient si no imprescindible que es posi en funcionament un registre de la propietat. Per suposat, i degut a la mida del nostre país, al front del registre hi ha d’haver un notari, no tenint massa sentit crear un nou cos de funcionaris per atendre el registre.

Certament, crear un registre i la legislació corresponent no és fàcil. Cal un estudi pausat, estudi que ja està en marxa per part d’algunes institucions i que confiem que pugui debatre el Consell General d’aquí pocs anys.