La mediació: un sistema alternatiu de resolucions de conflictes pràctic i atractiu
Les relacions socials i professionals són cada vegada més complexes i a la vegada interconnectades.
El conflicte es un element consubstancial a l’existència de qualsevol grup. En aquest context, la comunicació fluida i una negociació equilibrada entre les parts és una necessitat, i és per això que elaborar un sistema eficaç i eficient per a la resolució de conflictes és inevitable.
Efectivament, el sistema tradicional de resolució de conflictes mitjançant un procediment judicial està “estancat” en una forta bel·ligerància i condueix a que es dicti una resolució judicial que dona la raó a una o l’altre part, amb terminis en general massa llargs, un cost elevat, i amb una inevitable incertesa judicial. En canvi, l’objectiu principal de la mediació és facilitar el diàleg entre les parts implicades, mitjançant la intervenció d’un tercer neutral, anomenat mediador per intentar assolir una solució justa i equitativa. Aquest procés es caracteritza per la seva flexibilitat, confidencialitat i voluntarietat, i es pot aplicar de manera transversal en diverses àrees del dret, incloent-hi el dret civil, mercantil, familiar i laboral.
Primerament, la promoció de la mediació ha estat impulsada a nivell europeu per diversos factors, incloent-hi la necessitat de descongestionar els tribunals, reduir els costos de litigi i fomentar solucions amistoses i sostenibles. Des de la Recomanació 12/1986 del Comitè de Ministres del Consell d’Europa, múltiples accions legislatives i reguladores a nivell europeu han promogut la importància i la necessitat d’implementar la mediació. Podríem destacar per exemple la signatura del Pla d’Acció de Viena de 1998, de les Conclusions del Consell Europeu de Tampere de 1999 que invita la Comissió Europea a elaborar un llibre verd sobre modalitats alternatives de resolució de conflictes en dret civil i mercantil, o encara la Recomanació núm. R (98) del Comitè de Ministres del Consell d’Europa relativa a la mediació familiar i la Directiva 2008/52/CE del Parlament Europeu i del Consell de la UE. Aquestes iniciatives han establert una normativa marc per uniformitzar els aspectes rellevants de la mediació, eliminant obstacles a la seva aplicació com a mètode de resolució de conflictes.
Paral·lelament, a Andorra, la mediació ha anat guanyant terreny gràcies a l’adopció progressiva de pràctiques i normatives, que reflecteixen les noves necessitats de la societat. La Llei andorrana 3/2018 de Mediació del 22 de març 2018 aporta una regulació de la mediació al Principat, integrant els principis i les bones pràctiques europees, promovent acords amb garanties pel seu compliment posterior i preservant les relacions futures entre les parts implicades, tot permetent (el cas escaient) la derivació de casos a mediació durant el procés judicial, millorant la tutela judicial efectiva.
Aquest mètode alternatiu de resolució de conflictes té doncs una vessant molt pràctica ja que s’adapta a les necessitats dels subjectes immersos en un conflicte.
L’essència d’aquesta figura jurídica és la neutralitat, imparcialitat i sobretot el seu poder d’organització, de comunicació i de negociació per a arribar a una solució conjunta. El mediador és un tercer neutral que facilita la comunicació entre les parts en conflicte amb l’objectiu d’ajudar-les a arribar a un acord mutu. La seva missió no és la d’imposar ni proposar solucions, sinó la de crear un entorn propici al diàleg i a la negociació, ajudant les parts a explorar opcions i trobar solucions que siguin acceptables. La mediació es una figura fonamental i molt important, sobretot en l’àmbit mercantil i empresarial. La finalitat principal d’aquesta figura jurídica és la de garantir que el procés de mediació sigui just, equilibrat i efectiu. La imparcialitat del mediador (o dels co-mediadors) i la seva habilitat per manejar la dinàmica de conflicte són crucials per ajudar les parts a arribar a un acord satisfactori. A més, el mediador contribueix a crear un espai segur on les parts poden explorar solucions creatives i sostenibles sense la pressió d’un litigi judicial i sobretot gràcies a la seva pròpia reflexió. La solució és doncs el fruit d’una reflexió conjunta en la que les parts inicialment en estricte desacord han pogut comunicar de manera productiva i trobar un compromís.
La mediació empresarial és la més present a Andorra, d’una part pel fet que el país viu una evolució exponencial i atrau projectes empresarials però també pel simple fet que el dret empresarial engloba molts àmbits diferents. De fet, els mediadors andorrans, a més de ser inscrits al Registre nacional de Mediadors, també poden ser-ho al registre del Centre de Resolució de Conflictes Empresarials, entitat vinculada a la Cambra de comerç del Principat d’Andorra. La dualitat de registre és una bona il·lustració de la expansió de la mediació en la pràctica jurídica andorrana, i especialment en el món empresarial i la seva implementació quotidiana en l’àmbit mercantil.
Per concloure, un dels mercats de nínxol actuals ha sorgit gràcies a projectes i estratègies elaborades per les empreses que generen i exploten drets de Propietat Intel·lectual i Industrial. Avui en dia, la majoria de les entitats aporten valor i know how que volen protegir al territori andorrà.
Addicionalment, i com a complement del sistema de resolució judicial tradicional, la Organització Mundial de Propietat Intel·lectual (WIPO en anglès) preveu la mediació com a possible sistema de resolució de conflictes en matèria de drets intangibles (https://www.wipo.int/amc/fr/mediation/pledge.html). De fet, parlem d’una “Promesa (Pledge)”, doncs un repte inicial que s’està normalitzant.
La mediació ofereix doncs una alternativa valuosa i efectiva a la resolució judicial de conflictes, amb nombrosos avantatges que han estat reconeguts i promoguts tant a nivell europeu com a Andorra. La Llei de Mediació a Andorra consolida aquest procés com una pràctica estàndard, reflectint les millors pràctiques en la matèria.
