La Prevenció del Blanqueig de Capitals i el Reglament del Registre de comptes financers
La prevenció i lluita contra el blanqueig de capitals i/o el finançament del terrorisme és una de les prioritats nacionals, comportant així l’adopció de diverses iniciatives legislatives.
En aquesta línia, en data 21 de febrer del 2024, ha estat publicat al BOPA el Decret 64/2024, del 14-2-2024, pel qual s’aprova el Reglament del Registre de comptes financers i assimilats. D’aquest Registre, però, no és la primera vegada que se’n sent parlar, doncs ja en la Disposició Addicional Quarta de la Llei 37/2021, del 16 de desembre, de modificació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, es contempla la creació del Registre de comptes financers i assimilats.
En l’esmentat Registre, les entitats bancàries, de pagament i de diner electrònic que operin al Principat, han de declarar les dades d’identificació dels titulars o beneficiaris efectius de comptes de pagament, de comptes bancaris identificats amb un número IBAN i de contractes de lloguer de caixes de seguretat.
El Reglament de referència desenvolupa els procediments següents:
- Procediment per subministrar les dades que es requereixen al Registre.
- Els termes i la periodicitat de declaració de la informació al Registre.
- Procediment de registre i actualització de la informació.
- Procediment d’accés per part de la UIFAND i de les autoritats nacionals competents.
A més a més de les premisses dictades pel Decret 64/2024, en la mateixa publicació del BOPA s’inclou el Manual tècnic per a la declaració de dades per part de les entitats bancàries, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic operatives al Principat d’Andorra, quedant així exhaustivament detallat de quina manera s’ha de gestionar la declaració de les dades.
Doncs, el Registre de comptes financers i assimilats pot definir-se com un registre de caràcter administratiu creat amb la finalitat de prevenir i impedir el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.
En quant a la informació que ha de contenir, aquesta ve recollida en l’article 3 del Reglament, entre la que s’inclou:
a) Respecte del client-titular del compte:
i) En el cas de les persones físiques: nom i cognoms; data, lloc i país de naixement; nacionalitat; adreça; estat o estats de residència; número de registre tributari o equivalent, i número de passaport.
ii) En el cas de les persones jurídiques, fideïcomisos i altres instruments jurídics anàlegs: nom o raó social, denominació comercial, forma jurídica, data de constitució; nacionalitat de la constitució de la persona jurídica, adreça de la seu social, i número de registre tributari.
b) Respecte del beneficiari del compte: nom i cognoms; data, lloc i país de naixement; nacionalitat; adreça; estat de residència; número de registre tributari, i número de passaport.
c) Respecte del compte bancari o el compte de pagament: el número IBAN i la data d’obertura i tancament.
d) Respecte de l’arrendament de la caixa de seguretat: el número de contracte de lloguer; el número d’identificació de la caixa de seguretat; la data d’inici del contracte; la data de tancament del contracte, i el número de compte IBAN vinculat.
L’accés a dita informació queda limitat a la UIFAND i d’altres autoritats competents designades en l’article 6 del Reglament:
a) El Ministeri Fiscal.
b) El Departament de Policia.
c) Les autoritats judicials.
d) L’Autoritat Financera Andorrana (AFA).
e) El ministeri encarregat de les finances.
No obstant, podem observar que l’aprovació del Reglament del Registre de comptes financers es tracta d’una mesura encara en fase embrionària ja que, pel moment, no s’estableix un règim sancionador per a aquelles entitats que no compleixin amb el que dicta.
Si més no, podem concloure que dit Registre suposa una peça important del trenca-closques per tal de seguir evolucionant en la de prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, independentment de que en un futur el Decret 64/2024 pugui patir modificacions que perfeccionin les seves premisses i desentrelli els possibles buits legals que puguin sorgir.
