La qüestió de la determinació de la residència fiscal té una enorme importància des del punt de vista fiscal, i per aquest motiu mereix ser analitzada pormenoritzadament, ja que la subjecció a l’impost i per tant, al tipus de gravamen corresponent, serà diferent si el contribuent és considerat o no per un determinat Estat, com a resident fiscal.
Així mateix, atès que la determinació de la residència fiscal depèn de l’ordenament jurídic de cada Estat, així com també dels convenis fiscals bilaterals que hagi signat, es pot donar el cas, que una mateixa persona jurídica sigui qualificada com a resident fiscal per diversos estats al mateix temps, generant-se així, una situació de doble imposició.
En el present article s’abordarà la qüestió de la determinació de la residència fiscal, tenint en compte la normativa interna andorrana i la doctrina tributària internacional.
En primer lloc, d’acord amb la legislació fiscal andorrana, l’article 7.1 del Text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats, regula els criteris de subjecció per a determinar la residència fiscal de les persones jurídiques en territori andorrà, establint que:
“Es consideren residents fiscals en territori andorrà les entitats en les quals es doni algun dels requisits següents:
a) Que s’hagin constituït conforme a les lleis del Principat d’Andorra.
b) Que tinguin el seu domicili social al Principat d’Andorra.
c) Que tinguin la seva seu de direcció efectiva en territori del Principat d’Andorra. A aquest efecte, s’entén que una entitat té la seva seu de direcció efectiva en territori del Principat quan hi radiquin o s’hi exerceixin la direcció general i el control de la producció del conjunt de les seves activitats o negocis.
d) Que hagin traslladat la seva residència al Principat d’Andorra, des del moment en què s’hagi perfeccionat el trasllat del seu domicili a Andorra, d’acord amb el que determina la legislació mercantil”.
D’acord amb l’anterior, la legislació andorrana regula els punts de connexió per fixar la residència fiscal d’una persona jurídica, podent-se donar qualsevol dels quatre de forma aleatòria, atès que no estan ordenats per ordre de preferència, de manera que si l’entitat mercantil compleix qualsevol dels quatre criteris indicats anteriorment, serà considerada resident fiscal al Principat d’Andorra.
D’altra banda, tal com s’ha comentat, podria donar-se el cas que una entitat jurídica fos resident fiscal en diversos Estats d’acord amb la legislació interna d’aquells països. És en aquests casos, quan entrarien en joc els convenis per evitar la doble imposició (CDI) subscrits per Andorra a l’empara de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), i que precisament tenen per objectiu delimitar les potestats dels Estats i evitar els supòsits de doble imposició internacional.
En aquest sentit, davant de possibles casos de doble residència, l’OCDE per mitjà dels CDI preveu una regla de desempat per determinar la residència fiscal de les persones jurídiques. A aquests efectes, a diferència de les persones fisques en què es preveuen diferents criteris successius per a fixar la residència fiscal, en el cas de les persones jurídiques únicament se les considerarà residents a l’Estat on es trobi la seva seu de direcció efectiva.
Així doncs, des del punt de vista de l’Administració Tributària, no se li dona importància a un criteri purament formal com per exemple podria ser la inscripció en un registre de societats, sinó que el que veritablement es té en compte, és el lloc des d’on la societat es dirigeix efectivament, i per això, s’ha optat per la “seu de direcció efectiva” com a criteri de preferència per a les persones jurídiques, entenent-se com el lloc on es prenen de fet les decisions comercials clau, i les decisions de gestió necessàries per dur a terme el conjunt de les activitats empresarials o professionals de l’entitat. Lògicament per determinar la seu de direcció efectiva s’han de considerar tots els fets i circumstàncies pertinents. Així mateix, segons la interpretació que fan les administracions tributàries, una entitat pot simultaniejar més d’una seu de gestió, però inequívocament tindrà una única seu de direcció efectiva, que serà el lloc en el qual efectivament es troba “centralitzada la direcció i el control del conjunt de les activitats de l’entitat”.
Com es pot observar, aquest criteri que és eminentment pràctic, atén al lloc on es prenen de forma efectiva les decisions de l’empresa que permetin el seu normal desenvolupament. Per això, es tracta d’una qüestió de fet que pot provar-se mitjançant:
– Domicili dels administradors;
– Lloc de celebració de reunions;
– Localització d’oficines;
– Etc.
Així mateix, podem portar a col·lació els Comentaris al Model de Conveni per evitar la doble imposició internacional de l’OCDE, en què s’afirma que:
“La seu de direcció efectiva és el lloc on es prenen de fet les decisions comercials clau i les decisions de gestió necessàries per a dur a terme el conjunt de les activitats empresarials o professionals de l’entitat. Per determinar la seu de direcció efectiva s’han de considerar tots els fets i circumstàncies pertinents. Una entitat pot simultaniejar més d’una seu de gestió, però tindrà una única seu de direcció efectiva. (…) Les autoritats competents que hagin d’aplicar aquesta disposició per a determinar la residència d’una persona jurídica als efectes del Conveni, hauran de tenir en compte diversos factors, com ara on se celebren habitualment les reunions del seu consell d’administració o òrgan similar , des d’on realitzen habitualment les seves funcions el conseller delegat i els alts executius, des d’on es realitza l’alta gestió quotidiana, on està situada la seva oficina central; etc.”.
Per tant, i tal com s’ha apuntat anteriorment, un dels criteris definidors de la seu de direcció efectiva és el lloc on es troba la direcció estratègica “key management” o lloc on es prenen les decisions substancials de la societat en el seu conjunt.
En conclusió, la legislació andorrana seguint els pronunciaments de l’OCDE, incorpora clàusules anti elusió que pretenen evitar deslocalitzacions artificials de la residència fiscal d’entitats. Per aquest motiu, només quedarien subjectes a l’impost sobre societats, aquelles entitats que presentin un clar vincle econòmic al Principat, ja sigui perquè els seus actius principals estiguin situats en territori andorrà, o la seva activitat principal hagi de desenvolupar-se en el nostre territori, així com la seva gestió i direcció.
Karima Sliman
Augé Legal & Fiscal
Desitja contactar amb un dels nostres professionals?
+376 803 636
Si desitja pot trucar-nos per telèfon i atendrem personalment la seva sol·licitud.
També pot contactar amb el nostre equip de professionals fent-nos arribar la seva consulta al correu electrònic info@augelegalfiscal.com o contactar-nos via Whatsapp (Tel: +376 333 376).
