Les Fundacions

Les fundacions al Principat d’Andorra van ser inicialment regulades per la Llei 11/2008 de fundacions, amb la intenció de fomentar la iniciativa per desenvolupar activitats d’interès general.

Quinze anys després, amb la Llei 17/2023 de 22 de setembre de 2023, un cop constatades que les mesures impulsades per l’anterior Llei i les modificacions successives que hi van haver, van resultar insuficients per assolir els objectius, es va manifestar la voluntat d’adaptar el règim jurídic de les fundacions, presentant un marc jurídic atractiu.

Existeixen dos tipus de fundacions al Principat:

• les fundacions privades, i
• les fundacions del sector públic

L’article 1.2 de la Llei 17/2023 defineix les fundacions privades de la manera següent:

“Les fundacions privades són entitats privades sense afany de lucre que afecten irrevocablement uns béns o uns drets a la realització de finalitats d’interès general”.

Per altra banda, les fundacions del sector públic estan:

• constituïdes amb “una aportació majoritària, directa o indirecta, dels òrgans de l’Estat, les administracions públiques, i les entitats parapúbliques o de dret públic d’Andorra o les administracions públiques i les entitats de dret públic de l’estranger” i
• “que més del 50% del seu patrimoni fundacional estigui format per béns o drets aportats o cedits per les entitats referides”
• sempre que la participació pública andorrana sigui igual o superior a la tercera part de les aportacions o del patrimoni fundacional.

Les fundacions tenen un “Patronat” que és l’òrgan de govern i de representació de l’entitat. El patronat és un òrgan col·legiat constituït per un mínim de tres persones, majoritàriament andorranes o residents legalment a Andorra, jurídiques o físiques, amb capacitat jurídica. El Patronat ha de tenir, com a mínim, un President de nacionalitat andorrana i un secretari, i té capacitat per prendre les decisions afecten la vida de la fundació com a entitat jurídica.

Addicionalment,  el “Protectorat” (que és competència de l’Estat i exercit pel ministeri que tingui atribuïdes les competències de Justícia) garanteix el respecte de les finalitats fundacionals i la suficiència de la dotació inicial de mínim 100.000€ previstes a l’acte fundacional, subjecte a formalització, mitjançant escriptura notarial autoritzada per un Notari de les Valls d’Andorra. En substancia, el Protectorat, protegeix l’essència i substància per la qual la fundació s’ha constituït, vetlla per la realització de l’interès general propi a l’entitat fundacional i controla si totes les exigències i obligacions legals s’han respectat (modificacions d’estatuts, aprovació dels comptes anuals,…).

De fet, el règim jurídic de les fundacions privades o públiques andorranes preveu un control real i efectiu de la seva comptabilitat, fins i tot amb submissió dels comptes anuals a una auditoria externa, en alguns casos, com quan la xifra de l’entitat fundacional supera els 300.000 € o que el seu volum anual d’ingressos ordinaris supera els 20.000 € (Article 27 de la Llei 17/2023).

El que diferencia de manera substancial una fundació i una societat és la seva finalitat fundacional. Efectivament, les fundacions estan constituïdes sota la premissa de l’interès general : les activitats de les fundacions i els seus objectius poden ser molt diversos, dediquen els seus esforços per exemple a la millora de les condicions de vida de les persones més desafavorides, a difondre el coneixement o la cultura i altres causes d’interès col·lectiu.

En aquest context, ens podem preguntar quines diferencies hi ha entre una fundació i una associació.

Una associació  és, segons la Llei qualificada d’associacions del 12 de desembre de 2000, “una agrupació voluntària de tres o més persones per la qual pretenguin aconseguir, per mitjans no contraris a les lleis, una finalitat legítima de caràcter no lucratiu.” A més, una associació pot realitzar activitats econòmiques, sempre que estiguin en correlació a les seves finalitats estatutàries i que no tinguin per objecte d’obtenir beneficis i repartir-los entre els associats.

Per tant, la diferencia entre una fundació i una associació no és flagrant si ens basem únicament en les definicions substancials d’ambdues entitats:

• les dos tenen personalitat jurídica,
• són sense ànim de lucre,
• poden desenvolupar activitats econòmiques emmarcades a les pròpies finalitats estatutàries,
• s’inscriuen al Registre nacional corresponent (Registre de fundacions o d’associacions),

A més a més, el fet que la Llei d’associacions utilitzi la noció “d’acta fundacional” per definir l’acta fonamental que permet, amb la presentació dels estatuts, constituir i inscriure una associació, no ajuda a diferenciar aquestes dues entitats jurídiques.

No obstant això, l’elecció entre una fundació o una associació depèn de la finalitat per la qual es vol constituir una d’aquestes dos entitats. L’interès general per les fundacions no és el mateix que per les associacions.

La fundació com a entitat jurídica és per essència molt més estable i sòlida que una associació. Posant de costat el fet que l’import de l’aportació inicial per constituir una fundació és molt més important que per constituir una entitat associativa, la base social d’una associació, els seu funcionament i la seva estructura purament democràtica constitueix el seu punt més distintiu. En canvi, en les fundacions, el Patronat constitueix l’únic òrgan de govern i representació de la fundació (doncs aquesta base social i col·lectiva no existeix en les fundacions), i les decisions importants preses pel Patronat es fan sota el control del Protectorat.

En resum, la característica principal de la fundació és la seva finalitat, la seva substància i raó de ser: l’interès general representa el fil conductor que determina alhora el seu règim, tant jurídic com econòmic, cosa que la diferencia d’altres entitats jurídiques.