Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball

La vigilància de la salut – Article 4
L’activitat de vigilància de la salut en el treball s’ha de dur a terme tenint en compte els principis bàsics següents:
a) La fan professionals especialistes en medicina del treball en coordinació amb altres professionals experts en matèria de seguretat en el treball, psicologia, higiene industrial i ergonomia aplicada dels serveis de prevenció de riscos laborals.
b) És específica en funció dels factors de risc a què estigui exposat el treballador.
c) Les proves que s’efectuen en el marc de la vigilància de la salut en el treball han de ser les que menys molèsties ocasionin al treballador i sempre proporcionals al risc.
d) Les activitats de vigilància de la salut en el treball es desenvolupen seguint el que estableixen els protocols específics reconeguts i avalats internacionalment. Els protocols defineixen la periodicitat i els continguts específics dels exàmens de salut en funció dels factors de risc. Els exàmens de salut estan estipulats amb diferents periodicitats detallades de la següent manera:
  • Anualment per als treballadors de menys de 18 anys.
  • Cada 5 anys per als treballadors de menys de 30 anys.
  • Cada 3 anys per als treballadors d’edats compreses entre 30 i 55 anys.
  • Anualment per als treballadors de més de 55 anys.
e) Aquestes s’han d’efectuar vetllant pel dret a la intimitat i a la dignitat de la persona treballadora i han de garantir la confidencialitat de tota la informació relacionada amb l’estat de salut dels treballadors.
f) La vigilància de la salut en el treball l’ha de garantir l’empresari, i també ha d’assumir els costos derivats.
g) Els resultats del control de la salut s’han de comunicar a la persona treballadora. Només el personal mèdic o les autoritats sanitàries tenen accés a la informació mèdica de caràcter personal, de conformitat amb les garanties que estableix la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals.5. L’empresa ha de ser informada de les conclusions que es derivin dels reconeixements efectuats en relació amb l’aptitud dels treballadors per desenvolupar la feina o en relació amb la necessitat de millorar o d’introduir mesures de prevenció i protecció.
Exàmens de salut laboral – Article 5
1. Els exàmens de salut laboral tenen com objectiu fer un control i seguiment de l’estat de salut dels treballadors per tal de detectar precoçment les repercussions de les condicions de treball sobre la salut, i establir, si escau, mesures preventives per prevenir els riscos sobre la salut.
2. El treballador ha de donar el seu consentiment de forma voluntària i per escrit.
3. Altrament, els exàmens de salut són obligatoris per als treballadors que es trobin en algun dels supòsits següents:
  • Quan s’efectuïn activitats perilloses, insalubres o nocives pels elements, els processos o les substàncies que es manipulin.
  • En els menors de 18 anys.
  • Per als treballadors especialment sensibles a determinats riscos.
  • Sempre i quan el treballador retorni al seu lloc de treball després d’una baixa perllongada de més de 6 mesos.
Altrament, el personal mèdic del servei de salut laboral no pot efectuar el tractament dels problemes de salut detectats en els exàmens de salut fets als treballadors. L’empresa ha d’organitzar-se en primers auxilis, evacuacions i riscos greus.
Vigilància de la salut – Article 19
L’empresa ha de vetllar per la vigilància periòdica de l’estat de salut dels treballadors en funció dels riscos inherents a l’activitat laboral, la qual va a càrrec de persones externes a l’empresa o de serveis de prevenció amb personal capacitat per dur a terme aquesta tasca.
Organització de primers auxilis, lluita contra incendis, evacuació i actuacions en supòsits de risc greu i imminent – Article 20
1. L’empresa ha d’adoptar, en matèria de primers auxilis, de lluita contra incendis i d’evacuació dels treballadors, les mesures necessàries, adaptades al volum i el caràcter de les activitats de l’empresa.
Igualment ha d’organitzar la comunicació i l’avís immediat a serveis exteriors, en particular en matèria de primers auxilis, d’assistència mèdica d’urgència, salvament i lluita contra incendis i elaborar i publicar un pla d’emergència que ha de ser conegut per la totalitat de la plantilla.
L’empresa, o els seus serveis de prevenció i protecció, han de designar el treballador o els treballadors encarregats de posar en pràctica els primers auxilis, la lluita contra incendis i l’evacuació dels treballadors. Els treballadors esmentats han de tenir com a mínim la formació de nivell bàsic establerta a l’annex 2, ser suficientment nombrosos i disposar del material adequat, tenint en compte el volum d’activitat i/o els riscos específics de l’empresa.
En les empreses de menys de 10 treballadors, l’empresari, si té les capacitats necessàries, pot assumir personalment les funcions previstes al paràgraf anterior.
2. Si els treballadors estan exposats a un risc greu o imminent o poden estar-hi exposats, correspon a l’empresa:
a) Informar tan ràpidament com sigui possible tots els treballadors que estiguin exposats a riscos de perill greu i imminent o puguin estar-hi exposats, tant del risc com de les disposicions adoptades o que s’han d’adoptar en matèria de protecció.
b) Adoptar les mesures i donar les instruccions que, en cas de perill greu, imminent i que no pugui evitar-se, permetin als treballadors interrompre la seva activitat i posar-se en lloc segur abandonant immediatament el lloc de treball. En aquest supòsit no es pot exigir a la persona treballadora que reprengui la seva activitat, llevat d’un supòsit degudament justificat per raons de seguretat i determinat prèviament i expressament.
c) Els treballadors en cas de perill greu, imminent i inevitable, tenen el dret i l’obligació d’allunyar-se del seu lloc de treball o de la zona perillosa, i no poden patir cap perjudici per aquesta raó.
Per als treballadors especialment sensibles: menors, dones embarassades i discapacitats:
Protecció dels treballadors especialment sensibles a determinats riscos. Disposicions generals – Article 30
1. L’empresa ha de garantir de manera específica la protecció dels treballadors que, per les seves característiques personals o el seu estat biològic conegut o per la seva discapacitat física, psíquica o sensorial degudament reconeguda, siguin especialment sensibles als riscos derivats del treball. Ha de tenir en compte aquestes característiques en l’avaluació de riscos i, d’acord amb l’avaluació, ha de prendre les mesures de prevenció i protecció necessàries.
2. Els treballadors no poden ocupar els llocs de treball en els quals, a causa de les seves característiques personals o el seu estat biològic conegut o per la seva discapacitat física, psíquica o sensorial degudament reconeguda, poden estar exposats a situacions de perill ells mateixos, altres treballadors o persones alienes a l’empresa. Tampoc poden ocupar-los quan es trobin en situacions transitòries que no responguin a les exigències psicofísiques dels llocs de treball respectius i que poden generar situacions de risc.
Protecció de la maternitat – Article 31
1. L’avaluació dels riscos comprèn la determinació de la naturalesa, el grau i la durada de l’exposició de les treballadores en situació d’embaràs o part recent a agents, procediments o condicions de treball que puguin influir negativament en la salut de les treballadores o del fetus, en qualsevol activitat susceptible de presentar un risc específic. Si els resultats de l’avaluació revelen un risc per a la seguretat i la salut o una possible repercussió sobre l’embaràs o la lactància de les treballadores, l’empresari ha d’adoptar les mesures necessàries per evitar l’exposició a aquest risc, adaptant les condicions o el temps de treball de la treballadora afectada. Aquestes mesures inclouen, si escau, que no treballin en horari nocturn.
2. Quan l’adaptació de les condicions o del temps de treball no sigui possible o, no obstant aquesta adaptació, les condicions d’un lloc de treball puguin influir negativament en la salut de la treballadora embarassada o del fetus, ha d’ocupar un lloc de treball o una funció diferent i compatible amb el seu estat. L’empresari ha de determinar la relació dels llocs de treball exempts de riscos a aquests efectes.
3. Si aquest canvi de lloc no és possible tècnicament o objectivament, o raonablement no es pot exigir per motius justificats, es pot declarar el pas de la treballadora afectada a la situació de suspensió del contracte per risc durant l’embaràs, durant el període necessari per protegir-ne la seguretat o la salut i mentre persisteixi la impossibilitat de reincorporar-se al seu lloc anterior o a un altre lloc compatible amb el seu estat.
Protecció dels menors – Article 32
1. La contractació dels joves menors d’edat s’ha de fer amb les formalitats, les condicions i les limitacions establertes en el Codi de relacions laborals. L’empresa ha d’informar dels possibles riscos i de les mesures de seguretat als menors i als seus pares o tutors que hagin intervingut en la formalització del contracte oficial, de conformitat amb el que preveu el Codi de relacions laborals.
2. Abans de la seva incorporació a la feina i abans de qualsevol modificació important de les condicions de treball d’un jove menor de divuit anys, l’empresari ha d’avaluar el lloc de treball que ha d’ocupar amb la finalitat de determinar la naturalesa, el grau i la durada de la seva exposició, en qualsevol activitat susceptible de presentar un risc específic, a agents, processos o condicions de treball que puguin posar en perill la seguretat o la salut del jove treballador.
L’avaluació de riscos ha de tenir en compte especialment els riscos específics per a la seguretat i la salut dels joves derivats de la seva immaduresa, de la manca d’experiència per avaluar els riscos existents o potencials i de consciència respecte a la seguretat i del seu desenvolupament encara incomplet.
3. El treballador menor de 18 anys ha de sotmetre’s a un examen mèdic amb una freqüència mínima anyal. L’empresari ha de mantenir arxivats els certificats mèdics, a disposició de l’autoritat laboral que ho sol·liciti, durant un període de tres anys.
Funcions dels serveis de prevenció i protecció – Article 13
El servei de prevenció i protecció ha de disposar dels mitjans necessaris i els seus recursos tècnics han de ser suficients i adequats per complir les funcions i les activitats preventives següents:
  1. El disseny, l’aplicació i la coordinació dels plans i dels programes d’actuació preventiva. L’avaluació dels factors de risc que puguin afectar la seguretat i la salut dels treballadors durant la seva activitat laboral.
  2. La determinació de les prioritats en l’adopció de les mesures preventives adequades i la vigilància de l’eficàcia.
  3. La informació i la formació dels treballadors per evitar els riscos de l’activitat que desenvolupen.
  4. La prestació dels primers auxilis i la implantació de plans d’emergència.
Modalitats organitzatives dels serveis de prevenció – Article 14
1. En compliment del deure de prevenció i protecció, els empresaris han d’adoptar un o diversos dels models d’organització següents:
a) Assumpció personal pel mateix empresari. En les empreses de menys de 10 treballadors, l’empresari pot assumir personalment la prevenció i no designar cap encarregat si concorren les tres circumstàncies següents:
  • Habitualment exerceix la seva activitat en el centre de treball.
  • Té les capacitats necessàries per dur a terme les funcions preventives d’acord amb el que s’estableix en l’annex 2.
b) Designació de treballadors. Els empresaris poden designar un o diversos treballadors com a encarregats de seguretat i salut en funció del nombre de treballadors de l’empresa i segons l’escala mínima següent:
  • de 10 a 50 treballadors, 1 encarregat;
  • de 51 a 100 treballadors, 2 encarregats;
  • més de 100 treballadors, 3 encarregats.
Control del servei de prevenció propi – Article 18
Les empreses que tinguin servei de prevenció propi s’han de sotmetre a un control extern per part d’empreses homologades en prevenció cada cinc anys, amb l’objectiu de comprovar com s’ha fet l’avaluació inicial i les periòdiques, i analitzar-ne els resultats. Les persones encarregades d’aquest control no poden tenir cap vincle amb l’empresa.
Formació dels treballadors – Article 28
Correspon a l’empresa donar a cada persona treballadora una formació suficient i adequada en matèria de seguretat i de salut, en forma d’informacions i d’instruccions, amb motiu de:
  • La contractació.
  • Un canvi de lloc de treball o de categoria.
  • La introducció o el canvi d’un equipament de treball.
  • La introducció d’una nova tecnologia, específicament centrada en el seu lloc de treball o en la seva funció.
La formació s’ha d’adaptar a l’evolució dels riscos i/o a l’aparició de nous riscos, i si convé, realitzar-la de forma periòdicament.
La formació es pot impartir per mitjans propis o aliens i el seu cost l’ha d’assumir l’empresari. Es realitza dins de la jornada de treball. No obstant, en cas contrari, l’empresa pot optar per compensar el temps dedicat a la formació amb temps de descans o retribuir el temps passat com a hores ordinàries de treball.
L’assistència a la formació per part del treballador és obligatòria.
Article 20 Organització de primers auxilis, lluita contra incendis, evacuació i actuacions en supòsits de risc greu i imminent
1. L’empresa ha d’adoptar, en matèria de primers auxilis, de lluita contra incendis i d’evacuació dels treballadors, les mesures necessàries, adaptades al volum i el caràcter de les activitats de l’empresa.
Igualment ha d’organitzar la comunicació i l’avís immediat a serveis exteriors, en particular en matèria de primers auxilis, d’assistència mèdica d’urgència, salvament i lluita contra incendis i elaborar i publicar un pla d’emergència que ha de ser conegut per la totalitat de la plantilla. L’empresa, o els seus serveis de prevenció i protecció, han de designar el treballador o els treballadors encarregats de posar en pràctica els primers auxilis, la lluita contra incendis i l’evacuació dels treballadors.
Els treballadors esmentats han de tenir com a mínim la formació de nivell bàsic establerta a l’annex 2, ser suficientment nombrosos i disposar del material adequat, tenint en compte el volum d’activitat i/o els riscos específics de l’empresa.
En les empreses de menys de 10 treballadors, l’empresari, si té les capacitats necessàries, pot assumir personalment les funcions previstes al paràgraf anterior (…).
Les activitats considerades perilloses i determinades en la llei determina:
Als efectes de la Llei es consideren perilloses, insalubres o nocives pels elements, processos o substàncies que s’hi manipulin, les activitats:
  1. Que impliquin riscos elèctrics d’alta tensió.
  2. Que puguin implicar una exposició nociva a agents tòxics, cancerígens, que produeixin alteracions genètiques hereditàries, que tinguin efectes nefasts per al fetus durant l’embaràs o tinguin qualsevol efecte nefast o crònic per a l’ésser humà.
  3. Que puguin implicar una exposició nociva a radiacions.
  4. Que pugin implicar una exposició nociva a agents físics, biològics i químics.
  5. De fabricació i/o manipulació d’explosius, de gasos -comprimits, liquats o dissolts-, de recipients que continguin agents químics tòxics, corrosius o explosius.
  6. Que tinguin lloc en obres de construcció, excavació, moviments de terres i túnels, amb risc de caiguda o soterrament.
  7. Que generin concentracions elevades de pols silici.
  8. Pròpies de la mineria a cel obert i d’interior, i sondejos a la superfície terrestre o en plataformes marines.
  9. Immersió sota l’aigua.
La Direcció
Augé Legal & Fiscal