Com s’ha pogut exposar en un altre article, el conflicte forma part de tota relació, tant de l’àmbit professional com personal, tot i que la mediació constitueix, com ho exposarem a continuació, un instrument jurídic molt potent en el marc de les relacions professionals i especialment comercials.
La pràctica de la mediació no es limita a facilitar la resolució de conflictes d’àmbit purament local. En efecte, hem de guardar en ment que el Principat d’Andorra té un PIB de tres mil cinc-cents milions d’euros (3500 M€) dels quals més de cinquanta per cent (50%) representen importacions i set per cent (7%) exportacions. Andorra és doncs un país on els fluxos comercials són molt importants.
De fet, tota relació comercial és un element fonamental pel creixement i l’èxit de les empreses i els negocis. Efectivament, unes relacions comercials sòlides permeten fidelitzar els clients i proveïdors, crear confiança mútua entre les parts, permeten a les empreses ser més competitives. En comptar amb proveïdors fiables i clients recurrents, l’empresa pot planificar millor les seves operacions, ajustar la seva oferta i mantenir-se a l’avantguarda en el seu sector. A més, la col·laboració amb altres empreses pot portar a sinergies i innovacions compartides i permeten obrir portes a nous mercats, ja que les xarxes de contactes faciliten l’accés a noves oportunitats. Un soci comercial ben posicionat pot ajudar a expandir el negoci cap a noves àrees geogràfiques o sectors d’activitat. Les bones relacions comercials no només són beneficioses des d’un punt de vista operatiu. Es desenvolupen a llarg termini i les parts involucrades solen estar més disposades a negociar condicions més favorables per a ambdues parts. Per què? Tot simplement per conservar la relació consolidada durant anys, comunicant i trobant solucions per l’interès de les dos parts. Per això, el procés de mediació és ideal en el cas que sorgeixi una discrepància en l’àmbit comercial.
El procés de mediació permet a les parts implicades dissenyar solucions adaptades a les seves necessitats concretes. Les parts tenen més control sobre el resultat final, ja que poden negociar i crear acords que reflecteixin millor les seves circumstàncies particulars. A diferència del sistema judicial, on és un jutge qui pren la decisió final, en la mediació són les parts les que decideixen la solució al conflicte, amb l’ajuda del mediador. Tot i això, com es va explicar en un article anterior relatiu a “la mediació: un sistema alternatiu de resolucions de conflictes pràctic i atractiu.”, la intervenció d’un mediador neutre, imparcial i sobretot especialitzat és més que important.
El mediador és un professional especialitzat que reuneix els requisits exigits per poder ser inscrit al Registre de mediadors nacional (i eventualment de la Cambra de Comerç) del Principat d’Andorra. La figura de mediador al Principat és el resultat d’un sistema dualista de selecció del professional. Per començar, l’article 5 de la Llei andorrana 3/2018 de Mediació del 22 de març 2018 fixa que tot mediador inscrit al Registre de Mediadors del Principat d’Andorra, a més d’estar en plena possessió dels seus drets civils i polítics així com d’uns antecedents penals verge, ha de ser andorrà o titular d’una autorització d’immigració de residència i treball al Principat. D’altre part, el professional ha d’estar en possessió d’un títol d’ensenyament oficial andorrà o reconegut, en l’àmbit de la mediació. Els mediadors són doncs especialistes, andorrans o residents andorrans, en la matèria, i són en general juristes de professió.
Aquest filtre, encara que pot semblar estricte i limitatiu, s’explica per l’essència de la mediació i sobretot pel marc en el que s’aplica. Efectivament, el món del negoci és tècnic i específic doncs en el marc d’una discrepància entre dos parts professionalment lligades, aquestes escolliran la via de la mediació més fàcilment tenint la garantia que el professional és especialista en la matèria. La formació i especialització del mediador determinen la seva capacitat per entendre la complexitat del conflicte i guiar les parts de manera efectiva. Si un mediador té coneixements especialitzats en l’àmbit en què es produeix el conflicte (per exemple, en dret mercantil), tindrà les eines necessàries per identificar les qüestions fonamentals del cas. Això li permetrà proposar solucions més adequades i rellevants per a les circumstàncies concretes, fent que el procés sigui més eficaç i adaptat.
La mediació es desenvolupa bé quan existeixen factors comuns entre les parts. La cultura jurídica, l’idioma i la adequació cultural és també molt important de cara a trobar una solució entre les parts al conflicte.
Efectivament, el conjunt de normes, principis i valors que defineixen un sistema jurídic determinat i que influeixen en la manera en la qual es resolen els conflictes en una societat és un punt essencial en el marc d’una mediació, ja que el professional neutre i imparcial ha d’estar familiaritzat amb aquest entorn legal per poder entendre el context en què es desenvolupen els conflictes.
Tot i que el mediador ha de ser neutral i imparcial, la seva formació, experiència personal i les seves creences poden afectar la manera com percep el conflicte.
Per concloure, és important entendre que la mediació és una alternativa més que valuosa i efectiva a la resolució judicial de conflictes. De fet, és una eina molt interessant en el marc dels conflictes comercials de manera general, ja que és un instrument jurídic en correlació a l’interès empresarial. En el marc d’alguns conflictes molt tècnics (com per exemple conflictes de Propietat Intel·lectual i Industrial), la institució d’Arbitratge i mediació de la Oficina Mundial de la propietat intel·lectual (“WIPO – Arbitration and Mediation Center”) té un rol important alhora de resoldre conflictes tècnics, a escala mundial, en l’àmbit del dret de negocis i en particular en matèria de dret d’autor, marques, patents i noms de dominis.
