Mitjans alternatius de resolució de conflictes – el cas concret de la mediació

El simple fet de néixer i viure en societat implica haver de conviure amb altres persones. Fruit d’aquesta convivència, es poden generar conflictes de diversa naturalesa, entre els quals, poden sorgir conflictes que puguin tenir una dimensió jurídica.

En tal supòsit, l’opció vers la qual gran part de la població optaria seria la via judicial, per tal que els Tribunals resolguin el conflicte. No obstant això, prioritzar aquesta opció, sovint és sinònim d’una gran despesa econòmica, de temps, deixant de banda el fet que no es pot escollir la persona encarregada de dictar la sentència, ja que la llei fixa els paràmetres de determinació de l’òrgan i l’autoritat judicial competent.

En aquest sentit, els mitjans alternatius de resolució dels conflictes han aparegut – tant en l’àmbit europeu, com internament – com una magnífica alternativa a la via judicial, fent que les parts d’un conflicte puguin resoldre el seu problema de manera més satisfactòria tot contribuint a evitar la saturació dels sistemes judicials. Resulta evident que per més esforços que faci la Seu de la Justícia, mitjançant la contractació de personal i la creació de seccions de reforç, els conflictes continuaran sorgint, la qual cosa implica que no es podrà donar una resposta ràpida i efectiva a les controvèrsies.

La negociació, la mediació, la conciliació, o, inclús, l’arbitratge es presenten, doncs, com a tècniques alternatives als Tribunals. Aquest fet es deu a la seva agilitat – en gran part degut a la reducció de formalismes exigits – fent que les parts implicades en un conflicte puguin obtenir una solució més beneficiosa per les parts. Malgrat això, per certes controvèrsies, com per exemple en els assumptes de caràcter penal o administratiu, serà indispensable recorre al sistema tradicional.

Tanmateix, i a títol il·lustratiu, gràcies a l’èxit que ha suposat la implementació del Servei de Mediació Familiar, l’actual Servei d’Atenció i Mediació prop de l’Administració de Justícia, és important centrar-se en els beneficis que presenta la mediació.

Segons la Llei 3/2018, del 22 de març de mediació, aquest mètode alternatiu de resolució de conflictes permet que les parts implicades en un conflicte puguin, voluntàriament, mitjançant el diàleg, assolir una solució beneficiosa i viable per ambdues parts. Evidentment, en tot aquest procés trobarem la presència d’una tercera persona, a saber el mediador, el qual, tot i ser una persona externa al conflicte, imparcial i neutre, intentarà establir lligams i punts de connexió entre les parts. Per tant, l’objectiu principal de la mediació és la d’intentar evitar que el conflicte entre les parts escali i prengui una dimensió contenciosa.

A més, sembla interessant mencionar l’existència d’una mediació judicial, la qual pot ser instada – si les parts estan d’acord – en qualsevol moment del procés pel Tribunal. Evidentment, aquesta possibilitat mostra la confiança dels tribunals envers aquest sistema de resolució. Dit en altres paraules, tot sembla indicar que es vol promoure la mediació no només per resoldre els litigis generats fora de l’àmbit judicial; sinó també  és vol intentar derivar vers aquesta tècnica, els procediments generats en el marc d’un procés judicial ja iniciat. Dur a terme tal acció suposaria anivellar la mediació no com un procés alternatiu, sinó com un procés complementari al sistema judicial.

D’altra banda, el Servei d’Atenció i Mediació prop de l’Administració de Justícia incita a les persones que els afecta una controvèrsia de caràcter familiar o contractual, a fer ús d’aquest mitjà alternatiu dels conflictes; tot i que l’ordenament jurídic andorrà també ofereix aquesta opció per intentar resoldre els conflictes laborals.