Les creacions concebudes per la ment humana han existit durant segles, amb proves que es remunten a l’Edat de Pedra (exemple de l’“art rupestre”). La societat moderna simplement ha canalitzat i incentivament l’acte de creació atorgant a l’autor un dret d’autor sobre la seva obra d’art. Des del punt de vista legal, això ha donat lloc a Tractats Internacionals com la Convenció de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques (1886) i les lleis nacionals sobre drets d’autor. La Llei de Drets d’Autor d’Andorra de 1999 defineix els diversos tipus d’art que estan subjectes a drets d’autor i, en línia amb la Convenció de Berna, estableix que l’originalitat és el criteri clau per avaluar una obra d’art. Aquesta mateixa llei també enuncia el principi fonamental de la llei de drets d’autor, que és el següent: el simple acte de creació atorga protecció de drets d’autor a l’autor, sense necessitat de registre.
Aquest principi distingeix els drets d’autor dels drets de propietat industrial, que requereixen un procés de registre davant una oficina estatal (o regional) (com és el cas, per exemple, de les marques i les patents).
D’acord amb aquesta norma principal, no és necessari “registrar” un dret d’autor en la majoria dels sistemes legals de tot el món. No obstant això, sorgeixen problemes de prova per demostrar que l’autor va crear una determinada obra d’art, en una data determinada.
Hi ha moltes eines disponibles que permeten a un autor obtenir tal prova de creació, i aquestes formen part d’una estratègia de propietat intel·lectual més global. Dit això, hi ha plataformes digitals addicionals i ben conegudes que permeten un tipus de “registre” de contingut digital. Aquest contingut pot ser pujat a la plataforma amb un compte prèviament obert i permet a l’autor evidenciar la propietat del contingut i la data en què es puja a la plataforma. El tipus de contingut que es pot pujar inclou contingut audiovisual, imatges, dibuixos, etc.
Aquestes plataformes no s’han de confondre amb les oficines estatals que han implementat mecanismes per registrar obres protegides per drets d’autor, com ara l’Oficina de Drets d’Autor dels Estats Units. Aquesta oficina manté un registre de les obres d’art protegides per drets d’autor.
A Andorra, hi ha una oficina de marques i patents que està plenament operativa, però no hi ha un equivalent de l’Oficina de Drets d’Autor dels Estats Units. Aquesta situació obliga els autors a buscar maneres innovadores i eficients per demostrar oficialment que:
- Són els creadors duna obra dart i/o contingut digital determinat.
- La data de creació està clarament i objectivament establerta
Buscar l’orientació d’un advocat experimentat en aquests processos permet al creador d’un contingut assegurar una protecció eficaç de les seves creacions, cosa que posteriorment facilita la monetització d’aquesta obra.
